una mica de tot arreu

Salvador i Jaume Botines Ramon. Els origens. (1)

De totes les històries que he sentit explicar a casa meva, amb la veu del pare, la mare i la tieta, la que més em va impressionar i que sempre he tingut present és la de dos joves cerverins, el Salvador i el Jaume Botines. Tothom va quedar ben trasbalsat amb aquests fets en els que ells en van ser els protagonistes i, especialment la meva mare, recordava la  mort d’aquests joves i el seu multitudinari enterrament, com un dels episodis que van deixar marca en els records de la seva vida.

Aquest joves eren molt dinàmics i participaven en la majoria d’esdeveniments cerverins. Atès que, com no podia ser d’altra manera, també van participar en la construcció del Poll del Cel, L’any passat, quan estàvem preparant l’exposició que es va fer sobre la construcció d’aquell aparell, vaig veure una fotografia en la que hi destacava un jove, alt i guapo, elegantment habillat amb un impecable vestit blanc. Em va cridar l’atenció i vaig preguntar qui era. La resposta, Salvador Botines.

A partir d’aquesta imatge em va semblar adient fer una recerca sobre la vida i la mort de Salvador i del seu germà Jaume. Fer-los-hi un homenatge per mitjà d’una exposició va semblar una bona idea. I així es va fer. Cal donar les gràcies a la família Trilla Botines per la seva desinteressada col·laboració així com també per haver-nos cedit moltes fotografies de l’àlbum familiar.

Com sempre, la intervenció de Ramon Mª Razquin que va ser qui va ordenar tot el material i que en va aportar moltíssim de nou, va ser d’importància cabdal per poder reconstruir les vides d’aquests dos joves. Una vegada més em cal, ens cal donar les gràcies a Ramon Mª per seu treball rigorós, precís, ordenat, minuciós i molt ben documentat. És gràcies a ell que ara podreu conéixer aquesta història que dissortament acaba en tragèdia.

En primer lloc trobareu els orígens familiars i els seus primers passos per la vida de la mà dels seus pares. Com tots els nens del seu ambient van anar al Col·legi i van fer la Primera Comunió.

Comencem:

El pare, Josep Botines Canela. Era molt bon sastre i va tenir molt èxit, com més endavant veureu, en la seva professió.

fa1

Teresa Ramón Trilla mare també de Teresina Botines Ramon, la seva única filla, a qui agraeixo la col·laboració i bona disposició que va tenir envers aquest projecte. Em va dir que era una dona forta i valenta. Sort en devia tenir pel que li va tocar de patir.

fa 2

Any 1910. Publicació El Ciervo.

1910_07_02 - El Ciervo_161 - pàg 6 - matrimoni pares

Any 1915. Publicació Nuevo ambiente.

1915_02_21 - Nuevo ambiente 63 - pàg 6 - néixement Salvador

Any 1917. Publicació Nuevo ambiente.

1917_04_08 - Nuevo ambiente 110 - pàg 7 - néixement Jaume

Teresa Ramon Trilla amb els seus fills Salvador i Jaume Botines Ramon.

fa 3

Els germans Salvador i Jaume Botines Ramon.

fa 4

Fotografia de Salvador Botines Ramon el dia de la seva Primera Comunió.

co1

Recordatori de Primera Comunió de Salvador Botines Ramon.

co4

Fotografia de Primera Comunió de Jaume Botines Ramon.

co2

Recordatori de Primera Comunió de Jaume Botines Ramon.

co3

Salvador Botines Ramon.

co 1

Jaume Botines Ramon.

co2

Salvador Botines Ramon. Col·legi del Cor de Maria. El dirigien els Pares Claretians i, com podeu veure, estava a l’edifici de la Universitat de Cervera. Van ser molts els nens que hi van assistir, entre ells també el meu pare, que sempre me n’havia parlat.

Els cerverins/es identifiquen els seus: Montserrat Regué ha comunicat que el jovenet assegut davant del Salvador és el seu pare Francisco Regué Roca, nascut el 31 de març de 1916.

co3

Aquí teniu el Salvador i el Jaume que ja s’han fet grans. Són dos jovenets molt eixerits que escombren els carrers de Cervera. Un grup de gent se’ls està mirant… Què és el que ha passat? Sembla que estan complint un càstig…

ca1

Llegiu aquest escrit i sabreu el perquè d’aquest càstig. Com podeu veure fan cara de trapelles i no s’ho prenen massa seriosament. Aquest home de la gorra és l’agutzil, a qui deien “Patillas”. La meva mare sempre m’explicava que era el marit de la seva mestra, la Sra. Fany ( a qui jo encara recordo) i que va ser el primer mort de la guerra civil aquí a Cervera. Deia que li van fer beure benzina i li van posar un llumí…aquestes històries no s’obliden i jo la feia tornar i tornar i tornar… a explicar i sempre l’he tingut present. Suposo que va ser un fet ben real…

ca3

ca4

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: