Amb tants milions de persones és ben difícil trobar la manera de sobreviure. Alguns opten per demanar… són els que estan pitjor. Però qui més qui menys es busca un treball. Com podreu veure en les properes imatges molts d’aquests treballs ens són ben aliens…
Els accesos als temples sempre estan plens de gent que demana una almoïna: el protagonista, el que passa de llarg i la que capta la imatge.
Una més de la colla.
Al bell mig de l’escala per captar millor l’atenció dels que passen…
Molts o moltes demanen però altres amb oficis ben curiosos van tirant endavant: el que guarda les sabates dels que entren a la mesquita.
Un teatre de titelles…
… necessita uns titellaires.
El músic.
Filant… observeu la filadora com està d’atrotinada. L’altra jove treballa en l’acabat de les catifes.
Una tenda al mercat de les espècies de Nova Delhi. Els venedors, impecables!
Treballar en publicitat.
Un pam enmig de les motos ja fa prou per muntar el negoci: la floristeria.
Les flors no es venen amb tija. Sovint les ofereixen enfilades en bonics collarets. La senyora els fa i el marit els ven.
Un altre jove que ven titelles. Són molt boniques.
Treballant en l’estampació de teixits a Jaipur.
Un altre ofici ben peculiar: encantador de serps.
Costa poc muntar la paradeta de verdura.
Aquest tenia un bon ofici. Ja se li nota a la cara. Venia artesania en un espai de l’interior d’un palau de marajà, ara reconvertit en hotel.
