Per veure altres glaceres és necessari agafar un vaixell i fer l’aproximació navegant pel llac Argentino. Com podeu veure les aigües d’aquest llac, el quart més gran d’Amèrica del sud, són d’aspecte lletós i tenen un blau molt especial. Això és degut al color que li donen les aigües procedents de les glaceres.
Els vaixells, moderns i segurs, esperen l’arribada de la gent. Com podeu apreciar mirant la imatge la sensació és de fred. Són indrets gèl·lids i el vent bufa fort. Per això cal anar-hi els mesos de primavera i estiu. A l’hivern resulta impossible transitar per aquí.
Anem a visitar la glacera Upsala que és la tercera més gran d’aquest camp de gel Patagònic Sud i que està en retrocés. Grans masses de gel es separen per anar a la deriva a les aigües del llac Argentino. En aquestes imatges ho veureu. Recordeu que la part que es veu d’aquests tèmpans és molt petita comparada amb la que està amagada dins l’aigua.
La glacera Upsala té una amplada de 13 quilòmetres i una alçada d’uns 40 metres. El problema és que, al haver-hi tants tèmpans, és impossible apropar-s’hi més ja que el vaixell corre el perill de xocar-hi.
Veient imatges com aquestes era impossible no pensar en el Titànic, tot i que en aquell cas, les mesures eren molt més considerables.
El dia millora i el sol sembla que vol treure el cap.
La glacera perd molt gel, que es va esmicolant. Aquest retrocés probablement és degut al canvi climàtic.
Ja deixem l’Upsala enrere.
Hi ha una possibilitat d’apropar-s’hi i és fer l’excursió amb kayak. Al ser un mitjà de transport molt reduït, pot esquivar els tèmpans i arribar fins a la vora. Ha de ser tota una experiència!
El vaixell agafa velocitat i ens porta cap a una glacera molt espectacular, la que té la paret més alta de totes les que hi ha en aquest Camp de Gel.
La bandera d’Argentina fa conjunt amb les tonalitats de l’entorn.
Només quatre gats prenen la fresca. La resta de passatgers romanen ben arrecerats dins del vaixell.
