El Dijous Gras s’ha convertit en una de les celebracions, incloses dins de l’Aquelarre, més esperades de la setmana per la gent de Cervera.
Una multitud d’homes vestits de blanc, cada any se’n veuen més, comença a omplir els carrers del centre de Cervera a l’hora del capvespre.
Colles de noies i dones també s’apleguen, sense que es vegin tant, per tal d’anar a sopar plegades. És el dia que, en principi, no es barregen per anar a fer l’àpat.
El simbolisme d’aquest Dijous Gras, en que teòricament ( ho dic perquè els homes no s’han resignat a quedar en segon pla i, vestits de blanc, es fan veure) les protagonistes són les dones Es celebra, justament, perquè és un dia dedicat a aquestes de manera que, fins i tot el correfoc el protagonitzen les fèmines.
Tal com us he dit els homes, ja de bon començament, els hi fan la guitza i la consigna és NO PASSARAN!!. Vestits de blanc te’ls trobes arreu, aplegant-se-se per anar a sopar.
Des dels més joves…
… els superjovenets…(observeu el noi de la dreta, l’Aaron)…
…fins altres de més madurs…Tots estan preparats per participar a la festa.
Un cop acabat el sopar i, alguns ben remullats (no pas d’aigua)… s’apleguen davant la Universitat per tal d’esperar la sortida de les dones que iniciara la cercavila fins la plaça del Fossar.
Les dones ja es deixen veure i sembla que, aquest any, van en clau de sacerdotisses de l’antiga Grècia.
Comencen a baixar, tots barrejats, iniciant el camí que els portarà, pel carrer Major a la plaça del Fossar.
Les Bantokades, amb un potència de so elevadíssima dels seus tambors, fan un gran aldarull, tot i avançant en el seu camí. No les aturaran pas, els homes!
Un altre grup de noies, totes vestides de catalanes, porten en processó ves a saber quina santa…
Fixeu-vos amb la postura del braç i mà d’aquest jove: és el simbolisme d’aquest Dijous Gras. No deixar que passin les dones. Mai se n’han sortit i elles, passen amb una forta embrantzida, sense deturar-se!
Aquest any la memòria del General, Fabià Pont, estimat i recordat per tots, es celebrà amb una parada vora la casa dels Caranquers i una cantada de l’himne que va roamandre, durant tot l’Aquelarre, escrit en gran format en un rètol a la paret.
Les dones, protagonistes del correfoc. Els homes amagant-se, alhora que provocant-les.
Abans d’entrar a la plaça del Fossar, el grup s’aplega davant l’escalinata principal de Santa Maria. Les dones Carranqueres, encerclen els foc amb el foc de les carretilles.
Demà podreu veure la segona part d’aquest post, saber com va això de les carretilles i gaudir amb les imatges del Divendres.
Com podeu veure en aquest post, una vegada més, he comptat amb les magnífiques fotografia que ha fet Jordi Prat d’aquest Aquelare 2015. Té el meu agraïment, i segur que també, el dels seguidors/res del blog.
