Quan saps que per arribar a un lloc només hi ha manera de fer-ho a peu mai et pots imaginar que en un indret així trobaras una església de grans dimensions i una hostatgeria fantàstica. Per tant, la sorpresa és majúscula quan t’adones del treball i l’esfoç que representa haver construit un complexe d’aquesta envegadura en un lloc d’accés complicat.

Santuari de la Mar de Déu de Lord.

L’edificació annexa, una construcció de planta rectangular, és on hi viuen els custodis del santuari i on s’hi troba la Hostatgeria.

L’església per la banda de darrere.

El cementiri que ré un encant especial.

Salvador Jordana, monjo de Poblet, va ser qui va tenir cura de revitalitzar tot el conjunt ja que, quan ell se’n va fer càrrec, estava molt malmés. Fa molt poc que va morir i, com no podia ser d’altra manera, el van enterrar al petit cementiri que hi ha tocant al Santuari.

Xavier Sartorius, un jove de l’alta societat madrilenya, després d’haver viatjat per tot el món, va venir a passar uns dies a l’Hostatgeria i va quedar tan captivat pel que li oferia aquest entorn que va decidir quedar-se. Mentre estudiava Teologia i es preparava per succeir al pare Jordana, va contraure una malatia de la que no va poder guarir-se i, al morir ben jove, també va ser enterrat en aquest lloc on també hi van traslladar les despulles dels seus pares.

Ester, fou la monja que acompanyà el pare Jordana, en el projecte de recuperació d’aquest complexe. La seva companya, ara ja molt velleta, segueix residint al Santuari.

En entrar a l’església sorprenen aquests finestrals amb uns vitralls moderns i plens de color. Són falsos ja que, des de Cultura de la Generalitat, no es va permetre fer obertures al temple.

Interior del Santuari de la Mare de Déu de Lord.

Aquesta talla de fusta precedeix del sud de frança i és molt bella. Tan la Verge com el Nen tenen la pell bruna. La postura de l’Infant, que es gira mirant la seva mare, té un encant especial.

Un mecanisme  permet que la talla giri amb facilitat i es pugui admirar des de la banda del darrera. La tradició diu que va ser trobada per un bou que va avisar al pastor. Els dos estan representats a la vora de la Verge.

Claustre de l’Hostatgeria.

Diferents dependències de l’Hostatgeria.

Aquesta part més antiga i més vella és la zona on viuen els residents habituals que són els custodis del santuari.

La part nova fa molt goig i està completament restaurada. Compta amb uns espais còmodes, càl·lids i agradables.

Des d’una finestra, una vista magnífica.

I aquesta des d’una altra. Com podeu veure poc llocs poden presumir, com aquesta Hostatgeria, de poder gaudir amb unes vistes tan fantàstiques emmarcades per les obertures.

Us animo a anar a visitar aquest fantàstic complexe ubicat dalt d’un penyal, a la Mola de Lord, i que domina tota la Vall de Lord.