Aquesta processó laica, en el seu temps tan concorreguda, ara, després d’haver-la recuperat, no és gens popular. Un acte de minories en el que s’hi apleguen molt pocs assistents. Aprofitaré per fer una mica d’història cenyint-me al text que va llegir Josep Mas, com a representant dels Campaners de Cervera. Barrejaré imatges de la processó d’enguany amb altres de l’època, en les que aquest acte era ben solemne i l’assistència nombrosa.
La processó del Puro té el seu origen en la tercera guerra Carlina. Una confrontació entre el bàndol dels liberals i el dels conservadors.
La matinada del 16 de febrer de 1875, Cervera va ser atacada per les forces Carlines.
Va tenir lloc una dura batalla al carrer dels Caputxins, que des d’aquella data passà a dir-se carrer Combat. La trifulca va causar 48 morts, 30 carlins i 18 liberals, i 260 ferits.
L’any següent, l’Ajuntament de la ciutat va creure oportú celebtar l’aniversari dels fets organitzant, entre altres actes, una processó laica en homenatge a les 48 víctimes. La processó sotiria de la plaça Major, aniria al Cementiri i retornaria, de nou a la plaça.
Al cementiri es dipositava, al peu del monolit, una corona de flors “semprevives”.
I es feien els parlaments corresponents, amb tota solemnitat, davant d’aquest monument.
Josep Mas, com a representant dels campaners i, al costat de les restes d’aquest monolit, explicà que en aquell temps els campaners de Cervera tocaven el Toc de Sometent a la mateixa hora en que va començar l’atac. També informà de que s’havien de fer 48 repicons, un per cada mort dels que hi hagué en l’enfrontament.
Avui, els campaners mantenen aquest Toc de Sometent i segueixen amb les 48 batallades que toquen les campanes grans, el Seny Major, la Tibau i la Nova, en record de les víctimes
Els cerverins del segle XIX van fer una cosa ben excepcional: homenatjar a les víctimes dels dos bàndols. Aquesta processó es va fer fins que es va voler polititzar, principalment durant els anys 30 del segle passat, abans de la guerra civil.
Aquest és el monolit que s’havia construit en homenatge als morts del 16 de febrer de 1875. Al polititzar-se els fets que giraven al voltant d’aquest símbol, finalment, va ser enderrocat.
Josep Mas, tancà el parlament llegint l’escrit que hi ha a la placa que es troba a una pedra que fomava part del monolit, on hi diu:
Als que han patit, pateixen i patiran. En memòria de tots els que van perdre la vida en la tercera guerra Carlina el 16 de febrer de 1875.
una mica de tot arreu 
Que engrescadora és la història. No faria res més que llegir-ne a tota hora. Dos anys després d’aquestes dates naxeria el meu avi Jaume Mas Pont, a Massoteres. I els meus ascendents italians, més o menys perdien la seva fortuna. Eren la familia expulsada d’Itàlia de Giugeppe Garibaldi, la seva cosina germana Giuseppina Garibaldi. Terratinents d’oliveres i fabricants de sabó. Els van arruïnar els d’aquesta guerra fòssin liberals o carlins. Els punxaben els bots d’oli pensant que era vi amb les baionetes. Per sobreviure van tenir que vendres la paten a sabons Berenger i buscar-se la vida.