L’Hospital de Sant Pau és la gran obra de l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner.
Aquest segon i darrer post que li dedico informa que va ser construit entre els anys 1902 i 1930 a l‘Eixample de Barcelona. Després d’haver estat en obres durant 5 anys va reobrir les seves portes l’any 2014. El cost total de la rehabilitació ha estat de 72 milions d’euros.
Sant Pau aspira a convertir-se en un lloc de visita obligada dins de la ruta modernista de Barcelona. És el recinte d’aquest estil més gran d’Europa. És tan espectacular que no deixa indiferent a ningú i, visitar-lo, és del tot recomanable.
Consta d’un edifici principal dedicat a l’Administració i 27 pavellons. Tots els edificis estan comunicats per galeries subterrànies, molt còmodes pel trasllat dels malalts. Totes les instal·lacions tècniques es troben a l’aire lliure per facilitar el seu manteniment.
L’església, està en un espai separat, i resulta realment impressionant. Aquí en podeu veure un detall.
Edifici principal amb la reixa de ferro. La Torre del rellotge segueix un estil arquitectònic germànic.
A l’edifi central s’hi accedeix per una escala molt ampla. A ambos costats hi ha les sales que corresponen a la Biblioteca i la Secretaria.
Maqueta. És molt útil per veure la disposició de tot el complexe.
A l’entrar es pot veue un fantàstic audiovisual que dóna a conéixer diferents aspectes d’aquest recinte: històrics, d’ús…
La necessitat de garantir una assistència ràpida i eficaç i de facilitar la mobilitat dels pacients i del personal sanitari es va concretar un teixit subterrani de túnels. Una xarxa de connexió de més d’un km. que a més facilitava els serveis interns de tot l’Hospital: distribució de menjar i roba, farmàcia i trasllat de malalts.
Al passar per aquests túnels es veu, per mitjà d’una projecció d’imatges, com si els pacients encara es moguessin per allí. Resulta tot un encert.
Els pavellons.
Els jardins van ser dissenyats agermanant bellesa i funcionalitat. Foren concebuts com uns espais de natura, amb arbres i plantes que també tenien una funció terapèutica: els pacients i els visitants podien passejar a l’aire lliure, entrar en contacte amb un entorn equilibrat i harmònic que els permetia de trobar la pau i el repòs que necessitaven.
Sala d’un pavelló de cirurgia.
En aquesta fotografia de gran tamany es veu aquest mateix pavelló poc després de la inauguració de l’hospital, amb la disposició dels llits, de les estufes…Realment fantàstic!
És una visita d’aquelles que omplen d’orgull en veure que tenim aquest patrimoni i que us recomano que feu, millor de cara al bon temps, perquè amb flors encara queda més reexit.
I per arrodonir la visita, a poca distància podem veure i visitar, si s’escau, el monument més visitat d’Espanya i un dels primers d’Europa: la monumental, espectacular, sorprenent, exquisida, genial i tots els adjectius que li volgueu posar, Sagrada Família d‘Antoni Gaudí.
