Semblava una fita impossible però, finalment, la voluntat d’un poble ha conseguit fer que aquest 9 de novembre de 2014 hagi estat una realitat. El post d’avui mostra imatges d’aquesta jornada. La història ja s’encarregarà de fer la valoració i les conseqüències que en poden venir.
Tothom que tingueu fotografies en les que es vegi com dipositeu el vot a les urnes, agrairia que me les fessiu arribat, per tal de poder fer un post dedicat a aquest moment en que cadascun/na de nosaltres fèiem història. També em falten imatges de gent que van estar a les meses en una moment o altre de la jornada. Cal tenir-ho tot ben documentat. Podeu passar-les a aquest correu caldelfinestela@yahoo.es
Els dos Instituts de Cervera es van habilitar per rebre tota la gent que volia anar a votar. I van ser els voluntaris i les voluntàries els que van permetre tirar endavant tot el procés.
En aquestes imatges podeu veure diferents participants a les meses, tant de l’Institut Antoni Torroja com del Segarra.
La gent, el poble català, va ser l’autèntic protagonista d’aquesta jornada històrica. Un allau de ciutadans i ciutadanes van anar a votar al llarg de tota la jornada.
Una parada per signar el manifest.
La sala de l’Institut Antoni Torroja on hi havia les cinc urnes per dipositar els vots.
Ciutadans de totes les edats, fan cua, per dipositar el seu vot a l’urna de cartró.
Les religioses no hi van faltar i els grups familiars, tres generacions, tampoc.
Posant pel record amb els fills al costat i la il·lusió per un país nou.
A l’Institut Segarra les classes van acollir els votants.
Els estrangers a més del NIE els hi calia presentar el passaport.
Un vot, un somriure.
Un vot, un somni fet realitat.
Vanesa Carcasona dipositant el seu vot, els darrers de la jornada per la diferència horària, a Buenos Aires.
Ja s’acaba el temps. S’apropa l‘hora de tancar i donar per acabada aquesta jornada històrica.
Els símbols. El groc i el vermell.
El groc al monument de la Sardana.
El groc sota la balconada de la façana principal del Col·legi Jaume Balmes.
Al capvespre el sol, en retirar-se, es va afegir a la festa regalant-nos unes imatges pel record.
I, al cap de poc, va sortir la lluna, que era plena. No en tinc cap omatge però dóno fe que també s’afegia a aquesta jornada lluminosa.
una mica de tot arreu 