Enceto aquest post amb el meu agraïment per totes les persones que m’han donat permís i m’han facilitat les fotografies que es van fer en el moment de dipositar el seu vot.

Aquest post vol reflectir, en una escala petitíssima, el que va passar a Catalunya. Podreu veure tot un ventall de participants en aquest 9N. Des dels ciutadans anònims fins el de més nom, des dels que estàvem a casa fins els que es troben a milers de quilòmetres de Catalunya, des dels de més edat fins els que encara no s’aguanten dempeus...

TOTS i TOTES HI ÈREM per escriure aquesta pàgina històrica !!!!!!!

Aquest avi va batre el rècord pel que fa a l’edat: amb 105 anys votava portant al damunt més d’un segle de vivències. I mireu el goig que fa!

Aquesta àvia, amb 103 anys, també en deu tenir un munt per explicar!

N’hi ha que estaven de doble celebració: estrenar-se com a votant en aquest 9N i celebrar l’aniversari en aquesta data. Ja pot fer aquesta cara d’il:lusió l’Enma amb els seus tendres 16 anys!

Dels més grans, passem als infants. Acompanyant a la mare, la Gemma, aquest vailet ens mira amb serenitat. Ben eixerit, sap que, plegats, vetllem pel seu futur.

Primer amb la mama…

… i després amb el papa. Tot un privilegi: ha votat dues vegades!

L’Elna ja fa temps que la balla amb això del sísí. Ja va fer cap a la Via Catalana, tot i que encara era al niu. La Clara va sortir al blog quan estava  embarassada d’aquesta preciositat.

Se’ns dubte, la que tanca l’edat a la baixa, és la petita Segarra, que ja és ben popular. Això de sortir a la prensa li ha donat una rellevància i un saber estar que, tot i adormideta, posa la maneta per tal de votar.

Parlant de personatges rellevants ens posem a veure alguns dels que van ser  més fotografiats en aquest dia.

Artur Mas,el President! Qui havia de dir quan va venir a Cervera a inaugurar el Museu Comarcal que al cap de tots aquests anys, avançaria amb fermesa cap el seu particular viatge a Itaca.

L’Oriol Junqueras, el proper President? Presidint una mesa a Sant Vicenç dels Horts.

Josep Guardiola, l’home que va portar el Barça, i Catalunya, a uns límits mai assolits.

Després d’aquest breu parèntesi amb els ” famosos” seguim amb la gent de casa.

Un Regidor, que sempre ha somniat amb una pàtria independent, avui pot veure a l’horitzó el senyal de que aquest somni es converteixi en realitat.

Una parella que sempre, sempre, van plegats. Queda ben clar, fins i tot a l’hora de votar!

La Dolors, ara la Mariló, sembla que presenti, amb l’afany que hi posa, un plat d’aquells tan rebons que cuina amb el seu saber fer i experiència i que, ens fa delir, quan ens els ensenya al “face”.

La Lluïsa, una cerverina de Barcelona arrelada a Granyena. Vitalista i amant de la bona poesia, la seva expressió ens trasmet la joia de la jornada.

El Ramon Prats, aquest fotògraf que no se n’hi escapa ni una. Un bon amic a qui sempre demano que em deixi imatges seves quan jo no puc fer-ne. Gràcies Ramon!

No hi podia faltar un representant del món de l’esport cerverí. El Santi, capdavanter dels Fondistes de la ciutat, que tan bé fan la seva feina.

La Yolanda aquesta simpàtica madrilenya i, també cerverina, que adora el teatre i l’art. I els seus dos gatets que són un encant. I, cap a votar, que ja fa temps que és de casa nostra!

Apa Montse quin descans poder fer aquest gest! Aquesta professora d’anglès és la Secretària de l’Assemblea Nacional de la Segarra i tot aquest temps ha anat de bòlit per preparar aquest històric 9N. Els seus companys de mesa l’acompanyen, valgui la redundància, en el moment de votar.

L’Àlex, amb un somriure fantàstic és la meitat d’un lot de dos. És bessó de l’Edgar.

Amèrica del sud.

Anem a espiar per dos països que estan a milers de quilòmetres de casa. Comencem per Xile i ja ens adonem que el temps va al revés d’aquí. Quan a nosaltres en arriba el fred en aquelles terres ja comencen a ventar-se…El Carles Camps, tot i votant, ens somriu tot i lluint el vermell i el groc a la samarreta.

Uns altres que ja fa dies que han estrenat la primavera són els argentins. La Vanesa, amb unes malles ambientades en aquesta estació, diposita el seu vot al local habilitat a Buenos Aire.

Al mateix lloc on vota l’estimat amic Jaume Ximenes, fill de Cervera i, tot i que fa molts anys que resideix a Argentina, sempre l’he vist exercint de català i de cerverí. Només cal veure’l per endevinar amb quin orgull i quina il·lusió introdueix el vot a l’urna, per primer cop a la seva vida, ja que sempre ha votat per correu.

Acabo aquest post i penso que és un bon moment pels agraïments. El jove Raül Palacios és qui em va ajudar a endegar aquest blog i qui em va donar les primeres instruccions perquè el pogués tirar endavant. Amb 75000 visites crec que en devia aprendre una mica. Té el meu agraïment i li transmeto en el moment d‘editar el post més important de tots els que he preparat des del 17 de febrer de 2013, que són un total de 375.

Vull remarcar també, el treball que ha fet des de la seva orientació política per assolir aquesta fita que s’ha fet realitar aquest 9N. Gràcies Raül!

El meu record pels que no hi són ha estat present en aquesta jornada. A primers d’any vaig perdre un amic molt estimat que avui hauria estat votant amb els seus. Tots els que l’estimem vam votar també per ell.

Hauria estat al costat de la seva filla, la Blanca i els seus néts, els bessonets. Xavier, ens vas deixar quan encara no tocava, i no has pogut gaudir amb aquesta jornada històrica que tant ens hauria agradat de compartir amb tota la colla de la Costa Brava.

Aquest 9N ha estat també pels que no hi són !!!!!!!