A Romania el món rural té un pes molt important. Els poblets petits i les cases escampades pels camps, són una constant a tot el país. L’agricultura i la ramaderia són el mitjà de vida de una gran part de la població. El que no sé és si se’n surten massa bé, ja que els guanys sembla que són minsos. I la vida camperola aparenta duresa. Enceto aquest apartat dedicat al món rural amb l’esguard d’aquest pastor.

El fang. En una zona rural s’hi troba un taller de terrissa que, un cop acabada, es comercialitza en color negre.

La fusta. Un material emprat amb escreix en la construcció. A la façana d’aquesta casa l’han aplicat fent una mena de teixit, que el pas dels anys, ha tenyit de diferents tonalitats.

L’aigua. Aquest element vital té una importància cabdal en els habitatges del món rural arreu de tot el país. Mai havia vist l’incomptable quantitat de pous, cada casa un, des dels que extreuen aigua. És un espectacle fascinant anar descobrint com, amb una decoració personalitzada, cadascun d’ells es comverteix en una petita obra d’art.

Si la casa té una aparença d’acollir gent benestant, el pou queda cobert amb un treball elaborat i molt atractiu.

Fixeu-vos amb els acabats tan delicats d’aquest altre.

El que hi ha al costat del monestir està fet amb un aire que se li assembla.

En un país on la religió ocupa un lloc tan important és fàcil trobar pous amb ornamentació religiosa.

Aquest pou de línies senzilles acompanya un habitatge sense pretensions.

Aquest que es mimetitza, encara més, amb el conjunt

Acabo amb aquesta imatge on es veu clarament les tres parts que presenten tots els pous: la base, feta d’un material sòlid, la part superior en la que la fusta n’és la protagonista i la coberta. La roda, l’element més important, facilita la pujada de l’aigua. La presència d’aquests pous, que es fan mirar per la varietat i la imaginació posada en embellir-los, és un tret d’aquest país que mai havia vist en cap altre indret.

Aquí podeu veure el model de carro, fonamental en el món camperol, que es fa servir arrreu del país.

I sempre. obviament, portat per un animal de carga. Què diferent d’aquí que ja fa molts anys que tractors i carretes en són els protagonistes!

Les cigonyes sembla que han triat un lloc perillós per fer-hi el niu rebutjant la torre de l’església que hi ha a la vora.

Aquestes petites construccions, amb les típiques pintures del món religiós ortodoxe a l’interior, es troben en alguns poblets. Senzilles i boniques, sempre mostren la creu que és el símbol més constant i repetit.

Els ramats, amb un tipus d’ovelles diferents a les d’aquí, es troben per tot arreu. Aquest omple el carrer d’un petit llogaret mentre el travessa.

La cosa curiosa és que, qui fa de guia són un parell de ruquets que, a part de portar càrrega, sembla que també tenien cura de conduir el ramat. Va ser un espectacle ben curiós, que mai havia vist, aquesta convivència de burrets i ovelletes.

El pastor, amable i afable, va posar per la fotografia amb el gaiato i un dels gossos en braços. La seva imatge ha encetat aquest apartat dedicat al món rural i també el tanca.

El món urbà també ha estat una sorpresa. No m’esperava trobar les ciutats amb uns edificis tan bonics i tot tan ben cuidat. Aquí farem una ullada a Targu Mures. En un altre post us explicaré el que són les ciutats alemanyes i podreu veure com són de fantàstiques!

Donem un tomb, pel centre de Targu Mures.

Alguns edificis oficials sorprenen per com estan de cuidats!