Les tres grans zones en que està dividida Romania són Valàquia, Transilvània i Bucovina. I, les muntanyes que fan de bressol a aquests paisatges amb tan encant, són els Càrpats.

Viatjant per la Bucovina un es recorda de l’obra cabdal que va escriure Marcel Proust, A la recerca del temps perdut, aquí aplicat a la vida camperola. No es veu ni un tractor ni maquinària per embalar: els animals de carga, les carretes i especialment, els pallers, ens porten el record d’uns altres temps que, a casa nostra ja són història i allí, encara avui, són el pa de cada dia.

És endinsar-te en un món en el que les cases dels camperols, solitàries o arraïmades, donen el toc de color enmig de camps segats i plens de pallers de diferents mides que es troben, en solitari o acompanyats d’altres, donant un toc peculiar al paisatge. N’hi ha a centenars, no dones abast per fer-los-hi una llambregada a tots.

Els animals se’ls hi atansen. És per això que molts estan protegits per tanques per tal de que no els malmetin.

Els trobem en solitari…

…en parella…

…fent un trio…

… o en filera de cinc…

…de tres en tres que, plegats, sumen sis…

…aquí arribem a la desena…

El pal de paller és fonamental perquè s’aguanti bé. En aquests indrets fan servir aquesta mena d’escala perquè faci de suport.

Les tanques de fusta que envolten els camps de conreu, junt amb les edificacions i els pallers, sumats a la bellesa del paisatge ofereixen espais idil·lics.

Petits cementiris, sempre presidits per la creu. Creus com aquesta, fetes artesanalment i pintades a mà, se’n veuen contínuament a la vora de les habitatges rurals.

Aquest edifici destaca a dalt del turó: és un convent de monges ortodoxes.

Un indret amb encant…

Tot està tan ben disposat que sembla fet a mida!

Fixeu-voa en el telecadira que es veu en primer pla.

Porta a una pista que, quan la neu cobreix aquest indret, la gent d’aquesta contrada poden gaudir esquiant en aquest racó que han preparat.

La clariana que han obert al bosc, els permet esquiar, com qui diu a peu de casa. I sempre, amb la companyia dels pallers. Si a l’hivern encara romanen dempeus ha de ser fantàstic fotografiar-los nevats!

Veient aquest arbre primerenc, que ja es mostra despullat i anuncia la vinguda del fred i la neu, imaginem que, els petits i els més grans d’aquesta casa, segur que travessaran la tanca per gaudir amb l’esport blanc en un accés tan proper i avinent com el que tenen a la vora de casa.