La festa de Corpus era “uno de los tres jueves del año que brillan más que el sol”. Tot i que encara es celebra força no es pot comparar amb la manera com es feia en temps passats.

Tenint en compte que no fa gaire que s’ha celebrat aquesta diada, enguany quasi cavalcant-se amb Sant Joan, en aquest post podeu veure un seguit d’imatges que formen part de la història de Cervera.

El talem surt per la porta principal de Santa Maria.

Les enramades omplien totes les façanes i les embellien.

La custòdia aixoplugada sota el talem eren dos dels elements més representatius de la processó. A mà dreta, el megte cerverí Tomás Peropadre.

La processó, acte central de la diada de Corpus, anava fent un recorregut per la majoria de carrers de Cervera. La veiem passant per un costat de la Universitat…

… i per l’altre.

Els altars, sovint molt ben arranjats, esperen rebre la processó, que para en cadascun d’ells. Aquest, situat a la porta de la Universitat, fa molt goig.

L’entrada del Col·legi Jaume Balmes, també llueix el seu altar.

Mentre l’edifici estava en construcció, observeu el balcó sense barana, ja s’hi va muntar un altar.

Corpus de 1948. Els gegants i sis nans de Cervera inicien la seva vida plegats. Aquest any han complert 66 anys.

En aquesta fotografia oficial de Corpus de 1948, com podeu veure, s’hi han afegit sis capgrossos més i els dos cavallets. Tots plegats començaven una vida nova… i fins avui!

Un grup de veïns se’ls miren des d’un terrat amb roba estesa.

Catifes de flors al carrer Major. Tenir una cereria, en aquell temps, era un bon negoci. Només cal veure les torxes que porten tots els homes. Les dones no anaven a la processó. Com podeu veure, omplien els balcons al seu pas.

Les catifes del carrer Combat eren les més reexides i hi havia una forta competència entre les dues meitats del carrer.

Tothom es posava a fer feina unes hores abans de que passés la processó.

Una catifa molt ben dibuixada i elaborada. Sembla que estigui feta amb serradures. En primer pla, la Sra. Roseta de cal Morell mira complaguda el resultat d’aquesta obra, des del balcó del seu habitatge al carrer Combat.

Mossén Ignasi Montraveta fent una parada en un altar en una processó de Corpus dels anys seixanta, inicis dels setanta.