una mica de tot arreu

Ciutats, pobles i poblets amb noms de sants i santes

Eivissa és una illa en la que costa una mica destriar el nom dels seus poblets ja que quasi tots s‘anomenen amb el nom d’un sant o d’una santa. Els dos nuclis de població més importants, deixant de banda la capital, que són Sant Antoni i Santa Eulària són didícils de confondre perquè l’un amb l’altre no tenen res a veure. Però la resta de nuclis habitats, més o menys petits i amb molt encant, van repetint noms del santoral: santa Gertrudis, Sant Rafael, Sant Joan…i tal com he dit abans, a vegades porta a la confusió.

L’arquitectura de l’illa, la de tota la vida, és d’una bellesa extraordinària i ve marcada per la puresa de les línies, pels acabats en blanc, per l’elegància de les formes i especialment per la senzillesa de tot el conjunt.

eu 7 bona

La part nova de Santa Eulària, aquí mai és Eulàlia, s’obre al mar en un passeig molt elegant, però per mi, la part antiga d’aquesta ciutat, construïda dalt el puig de Missa, és el conjunt d’edificacions que m’agradem més de tota l’illa i que recullen l’essència de la bellesa rural eivissenca. Aquest blanc enlluernador, retallat damunt aquests cels tan blaus, fa destacar el minimalisme, una paraula que quan es van construir aquestes edificacions no existia, però que els hi va com l’anell al dit, ja que és el resultat final d’aquestes construccions.

eu 6

L’església és del segle XVI. Les més antigues eren fortificades i/o situades en lloc de difícil accés, com aquesta del Puig de Missa, ja que les fèien servir per refugiar-hi la població en cas d’atac d’embarcacions de pirates, que provenien bàsicament del nord d’Àfrica.

eu 5

eu 1

L’arc, tan mediterrani, no pot faltar en l’arquitectura eivissenca.

eu 2

eu 3

Els terres també formen part d’aquesta arquitectura on la calç es marida amb la pedra que es presentada en diferents formes i textures.

eu 4

El camí, lleugerament corbat, ens porta amb elegància cap un habitatge d’arquitectura típica eivissenca.

eu 8

Les buganvílies, amb el seu esclat de color, formen part d’aquest paisatge tot i enfilant-se als habitatges donant-los-hi aquest toc de rosa intens. Observem la manera d’acabar les teulades, ben planes, les xemeneies senzilles

eu 10

…tanques d’una estètica sobria, portes i finestres pintades de blau: un reflex del cel i del mar que trenca amb el blanc, donant un acabat bellíssim a les edificacions.

eu 9

Església de Sant Josep. Aquest fanal de ferro dóna el contrapunt a les formes bàsiques, el rectangle i el cercle, emprats per les obertures.

josep 1

Les biganvílies es multipliquen per tot arreu.

josep 2 bona

Santa Gertrudis, un poblet amb un encant especial. La plaça davant l’església…

ger 1

… vigilada per aquest campanar pintat en ocre, que és l’altre color que s’afegeix al blanc, tot i contrastant-hi, és un lloc de trobada i de repós amb un encant especial i amb unes botigues que enamoren

ger 2 bona

Es Cucons, a la vora de la plaça, ocupa els baixos d’una antiga casa de pagès i sorprén per la bellesa de la seva arquitectura que segueix sent sòbria, senzilla i d’una simplicitat que sedueix. Tot el que venen allí segueix aporta bellesa…el ferro

ger 3 bona

… el vidre

ger 4

… la ceràmica

ger 5 bona

El provador entoma l’esperit de la casa. Aquesta illa és un dels llocs on la frase del gran arquitecte Mies van der Rohe, ” Menys és més “ és compleix al màxim. Les noves construccions, encarregades per milionaris de tot el món, segueixen aquesta màxima tant pel que fa a l’arquitectura exterior, que reinterpreta les cases de pagès, com a la decoració d’interiors.

ger 6 bona

El minimalisme i la presència de poques peces, extraordinàries, especials, exclusives i caríssimes, en els interiors d’aquestes cases construïdes aquests darrers anys i escampades arreu de l’illa, copien la senzillesa bescanviant-la per disseny, d’aquests racons especials com aquest espai de trobada, que presideix un element de ferro que funciona com a braser, per escalfar l’ambient quan cremin aquests troncs en temps d’hivern. Un hivern que a l’illa mai és rigorós.

ger 7 bona

La transparència de la tela queda potenciada per la llum que, el sol de tarda, transforma aquests vestits en uns objectes plens de màgia. La timidesa d’aquests branquillons d’espígol donen el contrapunt a aquesta imatge tan suggerent.

ger 8 bona

 

2 comments

    • La mala fama que té el personaL, realment merescuda és la que volta per Sant Antoni i per algunes discoteques com Privilege que, té una capacitat de 10000 persones i és la més gran del món.. La resta no hi té res veure. Si algun dia et decideixs a anar-hi jo et faig una ruta i tornaràs enamorat d’aquesta illa que és la millor del Mediterrà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: