El divendres dia 20 va tenir lloc al Paranimf de la Universitat un homenatge al cerverí Simó Giribet. Nasqué en aquesta ciutat un 19 d’agost de 1914, diada de Sant Magí.
Heretà del seu pare l’interés per la música i en rebé les primeres nocions. Després cursà estudis de composició a l’Acadèmia Molinari de Barcelona. Tocava el trombó, el violí, l’acordió, i sobretot el piano.
La guerra civil alterà els seus estudis. Una vegada acabada, s’establí a Cervera i tot i no poder viure exclusivament de la música, ensenyà un bon nombre de joves i composà diverses obres.
El programa de l’homenatge a aquest músic l’encetà Santi Riu, al piano amb la composició Cancó de bressol. A continuació Marta Augé, al clarinet, Domènec Saladrigues, al violí, Júlia Reixachs, a la flauta i altra volta Santi Riu al piano oferiren la composició Divertiment, núm. 4, ambdues de Simó Giribet.
Seguidament els alumnes de Cant Coral de Grau Professional del Conservatori van oferir, sota la direcció de Núria Mas un espectacular concert, en el que les veus es combinaven amb una estètica molt aconseguida. Al teclat, Jordi Castellà, a la guitarra, Javi Juanco i a la bateria, Ricard Grau.
Aquest toc de color simbolitza aquest recital que va omplir el Paramif amb un ventall de cançons que van donar unes pinzellades d’alegria, vida i optimisme en un final de primera part magnífic.
Una fotografia de Simó Giribet presidia la sala.
La segona part anà a càrrec de l’orquestra Andreví i va cloure amb dues composicions de Simó Giribet: la conegudíssima Havanera que es toca per Sant Magí en el repartiment de l’aigua i una sardana triada entre les moltes de les que ell en fou l’autor.
Abans d’encetar aquesta segona part, Josep Mas, president de l‘Associació d’Amics de Sant Magí, entitat propulsora de l’acte parlà de la figura i de l’obra de Simó Giribet, sota la mirada del seu fill, a l’esquerra de la imatge, i dels representants de la Paeria. Tots plegats foren presentats per la Directora del Conservatori, Estefania Balcells.
Un moment de l’actuació de l’orquestra Andreví.
Les teles penjades del sostre s’han hagut de tornar a posar per aconseguir una millora de la sonoritat.
Un allau d’aplaudiments va tancar aquest concert que, davant la insistència del públic, el director allargà amb la composició La Santa Espina. Fou el moment de l’estelada.
Més endavant està previst seguir amb un parell d’actes més per tal de recordar la figura de Simó Giribet. Ja n’informaré.

















Bones, toco el clarinet a l’Orquestra Andreví, i t’he de dir que no vam tocar pas el cant dels segadors, lo que vam tocar era La Santa Espina….
Sí ja m’ho ha comentat una amiga meva i de seguida ho he rectificat. Tenia la melodia al cap de la Santa Espina: Som i serem gent catalana tant si és vol….i, per distracció vaig posar Els Segadors. Felicitats orquestra Andreví doncs ens vàreu fer gaudir amb aquest bon concert!
Moltes gràcies!