Un any mes l’església de Santa Maria es va omplir de gent per tal d’escoltar les Completes. En aquest post trobareu tot un seguit de fotografies que s’aparten de les típiques que veiem sempre. Diferents imatges de detalls puntuals us portaran a descobrir alguns aspectes captats en aquest solemne i magnífic concert que omple l’església de Santa Maria de gom a gom.
En el primer aniversari de la presentació de l’Àliga de Cervera la vam poder tornar a veure com l’element més important del seguici.
L’Àliga fa doblet.
La personalització en lligar-se les espardenyes.
Dos sardanistes i un bomboller.
Jordi Garriga, Ossama Essarab i Pep….
Als Diables Carranquers els hi va tocar fer de “macers”. I van ser les “maceres” les que els van representar.
Portant la Bandera de la Ciutat.
Esperant.
La gent comença a posicionar-se.
L‘àngel, que forma part de l’estructura de metall que acollirà la relíquia del Santissim Misteri, només el podem veure aquests tres dies de febrer en motiu de la Festa.
L’Àliga torna a fer doblet.
L’altra “macera”.
El tenor d’aquest any.
A punt per començar.
Ja canten.
. 
El tenor, que s’havia hagut d’espavilar amb 24 hores per tirar endavant la seva part, mira amb atenció la partitura.
Per mi el moment més especial de la Festa del Santíssim Misteri és quan Marsol, a l’acabament de l’ofici del dia 6, canta “a capella”. La seva veu s’escampa per tots els racons del temple i em recorda aquelles veus dels cerverins de la meva infància que omplien Santa Maria amb la potencia del seu so. És el moment més màgic, aquell de “la pell de gallina”.
. 
L’Àliga espera el seu torn.
L’altar de Sant Andreu, restaurat fa ben poc, llueix el seu nou aspecte.
Sembla un gran cetaci navegant per la nau lateral de Santa Maria!
Mai haviem vist a les Completes un toc tan fashion i sexi com aquest any.
D‘estrena.
Aquesta jove va trencar amb l’elegància seriosa i còmoda. Va apostar per un look molt actual:: minifaldilla i talons d’agulla. Va donar un aire nou al classicisme de l’instrument musical que l’acompanyava sense menystenir per res la.seva professionalitat.
La “macera” de cara a les autoritats.
Aquests instruments de vent, en paral·lel, descansen.
La satisfacció de la feina ben feta es nota en l’expressió d’aquesta jove.
Ai que es mareja amb tantes voltes!
Motiu de discusió. Preguntes fetes per algú que recullo aquí: Cal deixar la relíquia a l’altar quan balla l’Àliga? Si la relíquia no hi és, de fet no hi era, per què l’Àliga no va saludar mirant cap a l’altar del Santíssim Misteri?.
L’Àliga, un cop ha acabat el ball, s’acomiada saludant. Penso que és la més ben dissenyada del país!
una mica de tot arreu 