Avui dia 4 de febrer fa tres anys que es va inaugurar a “el Campanar” una mostra col·lectiva d’art amb el títol: “Un espai…vint-i-quatre mirades”.
Aquesta mostra amagava una sorpresa. La vaig organitzar per agrair i recolzar el treball fet per Pilar Porredon i Xago Serrano des del seu espai del carrer Major, La Cerverina d’Art.
Un cop va sorgir la idea, tothom que hi va col·laborar s’hi va afegir amb ganes i, plegats, vam guardar el secret per poder donar-los-hi una sorpresa.
Alba Cuñé va disposar totes les peces que podreu veure en aquest post amb el nom de l’autor o autora escrit en un rètol fet amb el dibuix de la botiga. Tant la manera de posar-ho com el paper que va fer servir va donar una unitat, amb una estètica fantàstica, a tot el conjunt
Aquest és el cartell que anunciava l’acte.
Aquí podeu veure tot el grup que va participar en aquest merescut homenatge.
L’escenògrafa Alba Cuñé, amb tres sèries de cinc petites portes de La Cerverina (els seus quinze anys) ens incita a mirar l’interior, on el mirall reflecteix la nostra imatge, parcialment desestructurada.
Mª Teresa Salat, va fer un escrit parlant de la trajectòria d’aquesta galeria durant aquests 15 anys que havia portat a terme la seva activitat al cor del carrer Major. Tots els comentaris de cadascuna d’aquestes obres van ser escrits per ella amb la finalitat d’editar-los a la publicació Seny Major. M’he permés resumir-los.
Ariadna Ninot, besnéta i néta dels propietaris de la Barberia Ninot, que havia ocupat l’espai de l’actual galeria, junt amb Ester Trilla van iniciar el “vernissage” amb un petit concert .
Montse Barberá, del Món de l’Art, amb la precisió d’un miniaturista pinta la porta de manera que l’espectador creu que està veient una fotografia.
Anna Domenjó, amb la lluminositat dels colors de l’empremta d’una mà, atrapa una sèrie de idees relacionades amb la galeria.
Xavi Badia,utilitza una arrel d’olivera que marca una “C” de Cerverina i que transforma en peu de llum.
Carme Cucurull atrapa no solament la claredat del matí, sinó la totalitat de l’espai, amb una simetria perfecta.
Ton Pedrós capta una imatge del passat. De quan la barberia ja havia tancat les seves portes.
Jordi Prat, el cronista habitual d’aquest espai, captura un dels actes amb que s’inaugurava l’exposició d’un cal·lígraf.
Sebastià Caus testimonia com la porta podia ser el marc ideal per realçar l’elegància de la model.
Ramon Aldomà ressalta el desgast de les columnes dels porxos i la seva alienació, contrastant-ho amb la polidesa de les línies sinuoses de la porta.
La caricatura en color de la Pilar i el Xago, avançant en un fons lila, on les línies de fuga del llapis de Ton Granell donen vida a un mogut carrer Major.
Xavi Santesmases fa una composició fotogràfica utilitzant com a fons el Sindicat.
Joan Porredon desenfoca l’objectiu, a mode de la mirada de l’espectador quan entra a l’espai sense poder identificar allò que veu.
Joan Feliu emmarca la simetria de l’espai, ple a vessar, en el moment d’una inauguració.
Carme Bonet, damunt d’un paper artesà, hi col·loca vuit petites fotografies rectangulars que capten diversos dibuixos de les rajoles hidràuliques de la galeria.
Xavi Miret presenta un díptic. Un quadre vermell amb un pinzell al centre i un blanc, amb una pinta inclosa. En els dos hi és escrita una frase que els relaciona connectant l’antic i el nou servei d’aquest espai.
Ester i Marisé Brescó presenten una obra conjunta. La primera, amb un poema, al qual dóna imatge la seva germana fent sorgir la silueta d’una noia.
Isabel Valverde presenta un poema parlant de l’embranzida de La Cerverina en el context del carrer Major.
Vanesa Carcasona, com fa en la secció de la publicació El Seny Major en l’apartat dedicat a Les botigues del carrer Combat, fa els dibuixos dels estris, en aquest cas dels d’una barberia, acompanyats del text d’Oriol Serrano. Hi inclou un acurat dibuix de la porta de la galeria d’art.
Diferents moments de la inauguració.
Cartell que es va editar després d’aquest homenatge a la Pilar i al Xago i que anunciava, conjuntament, l’exposició col·lectiva i la conferència que van impartir a “el Campanar” al cap de pocs dies.
