Mai m’hauria passat pel cap que faria un post sobre el cementiri de Cervera però m’he adonat que valia la pena que quedés constància de tot el que s’havia programat al voltant de la festa de Tots Sants. Els responsables del cementiri han sabut organitzar una sèrie d’activitats que, com s’ha fet en altres llocs, han reconvertit aquest espai, abans llòbrec i apagat, en un lloc agradable de visitar i molt proper. Recordem molts dels cementiris europeus als que la gent hi va molt sovint i en té cura, com si fossin jardins particulars.

Al cartell ja s’anunciava amb detall cadascuna de les activitats. El projecte d’escoltar música en directe, a càrrec de professors i alumnes del Conservatori de Música, ja fa un temps que es va endegar i continua sent una proposta magnífica. La mostra de làpides antigues que l’any passat es va presentar, al afegir-n’hi cinc peces més, ha quedat completa. Les activitats que s’han encetat aquest any han estat l’exposició de fotografies i gravats històrics del propi cementiri, un recital de poemes dedicat a Salvador Espriu, en motiu de la celebació del centenari del seu naixement, i…

… el muntatge d’una parada de flors a l’entrada del cementiri. Una idea molt bona i que molta gent ha aprofitat per acabar d’arrodonir la seva compra. Si tingués continuïtat els visitants, especialment els de fóra Cervera, que venen carregats de flors, aprofitarien l’avinentesa de tenir-les a peu de cementiri.

La mostra de làpides antigues, de les que l’any passat en vam poder veure deu, s’ha incrementat en cinc més, quedant acabada l’ocupació d’aquesta paret que ara fa tan goig.

Aquest cartell dissenyat per Xavi Miret representa una làpida de marbre blanc en la que cadascuna de les activitats que s’anuncien estan posades d’una manera semblant a com s’anaven posant els noms dels morts damunt el marbre. El xiprés, que es destaca com a únic element de color, lliga els actes de la diada de Tots Sants, tal i com trobem a les làpides el nom de la família propietària.. Un bon disseny que ens mostra una part artística acompanyada d’un missatge molt encertat.

Els responsables del cementeri van pensar que, a la paret que hi ha davant la mostra de làpides, seria interessant poder-hi posar una exposició de fotografies antigues del propi cementiri. Ens van demanar si volíem col·laborar a tirar endavant aquest projecte i Ramon Mª Razquin, Mª Rosa Villarroya i jo mateixa hem estat els responsables d’executar-lo. Hi ha intenció de continuar el proper any i, per tant, tot i que tenim força material, és important que tothom que disposi de fotografies del cementiri les pugui cedir per tal d’escanejar-les.

L’exposició, que ha tingut molt èxit, es podrà visitar fins el dia 30 de novembre. Després el material exposat passarà a formar part de l’arxiu particular del Cementiri de Cervera al que tindrà accés tothom qui vulgui consultar-lo.

Deixem l’espai expositiu, que es veu al centre de la imatge i al fons, i anem a escoltar el recital de poemes dedicat a Salvador Espriu.

Peces musicals es van barrejant amb el recital que han preparat les germanes Gemma i Marta Pich, que fan un darrer repàs als poemes, mentre esperen el seu torn.

L’àvia i el pare de la Gemma i la Marta, a primera fila.

La Marta…

… i la Gemma en un moment del recital.

Potser mai un infant s’havia mostrat tan embadalit escoltant poemes d’aquest autor. L’atenció ve donada potser per la serenitat i malencolia amb que elles recitaven uns poemes que parlaven de mort i de Sinera. Unes veus, dolces, amb un toc d’intimitat i una manera d’expressar-se del tot adients amb el tema escollit.

Aquesta colla d’adolescents, aquí en un moment de descans, també seguien amb molt interés el recital.

La disposició de les cadires, en semicercle, es va fer per buscar el sol ja que un lleuger ventijol, a l’estar assegut, propiciava el tenir fred.

Hi havia gent asseguda i gent que passava, i s’hi quedava una estona. En el moment de màxima assistència, vam comptar unes setanta persones, que estaven pendents del recital.

Un cop acabat el recital,la gent del conservatori van seguir amb les interpretacions musicals. Tant per part de professors…

…com d’alumnes joves…

… i altres, tot just uns nens.

El cementiri lluïa espectacular amb tot l’ajardinament tan ben cuidat. En tenen cura Miquel Codina i Cisco Pomés.

Les flors, que les famílies deixaven on tenien els seus, omplien de color…

…tots els racons d’aquest espai que semblava un jardí.

Voldria esmentar que, com sempre, el temps és bàsic per l’èxit o el fracàs de les activitats a l’aire lliure. Com podeu veure en aquesta imatge ben contrastada, el sol va ser un bon company propiciant l’assistència dels visitants.

Aquestes imatges són d’aquest matí. Hi tornava a haver força gent pel cementiri. Quasi feia calor i molta gent s’han aplegat al voltant de l’altar per seguir la missa de difunts.

Una darrera parada mirant l’exposició de gravats i de fotografies antigues.

Deixant enrere la diada de Tots Sants i la jornada dedicada als difunts.