El dimarts d’Aquelarre va ser una festa. Els patis de la Universitat es van omplir de gent. El bon menjar, el correfoc i l’actuació del Grup DC Evils of Elvis, que va ser esplèndida, van aconseguir que aquest primer dia d’Aquelarre ens deixés un record magnífic entre tots els assistents.Em sap greu no haver fet cap reportatge però dóno fe de que va valdre la pena.

Enceto doncs els posts que fan referència a l’Aquelarre amb les activitats del Dimecres de cendra. Al Museu Comarcal s’inaugurava una exposició relacionada amb els correfocs i amb un correfoc de la Colla Infantil se li va donar el tret de sortida.

Aquí teniu algunes imatges d’aquests futurs Carranquers. La llavor pel dia de demà.

Un cop acabat el correfoc vam passar a l’interior del Museu on va tenir lloc la inauguració de l’exposició de l’argentí Anibal Trejo. Us poso tres imatges fotografiades de les originals, només com a cosa testimonial, i perquè us animeu a anar a veure com aquest arriscat fotògraf ha sabut captar la magia, el color i l’emoció dels correfocs. No us la perdeu!

Si us fixeu bé en les dues fotografies següents potser endevinareu en quin lloc de Cervera estan fetes.

Aquesta imatge correspon a un altre correfoc foraster.

A la plaça Sant Miquel i ja amb el cel ben fosc, Magdalena, la nostra bruixa preferida, anava guiant la gent que s’afegia a la Cercavila. Ens portava fins el Carreró de les Bruixes.

A l’entrar al Carreró els que havíem viscut els primers Aquelarres la visió dels cellers, dels racons i el poder posar el cap per la foto, amb disfressa de bruixa, ens transportava a altres temps, llunyans, però ben presents en el record.

Moltíssima gent ja s’hi havia aplegat ben d’hora per tal de buscar un bon seient per cruspir-se la sardines ja que hi havia anunciada una Sardinada.

Els infants també hi tenien el seu lloc i mentre uns feien un taller de polseres altres esperaven el seu torn per fer-se amb un bon maquillatge triat al seu gust.

Una porta vigilada per una bruixa…

… que més aviat feia cara de princesa.

Essència dels primers Aquelarres. Cellers centenaris amb arcades de pedra i amb una il·luminació que els transformava en espais màgics et rebien amb les portes obertes convidant-te a passar.

La màgia del Carreró. Un espai on poden passar moltes coses fins i tot trobar-te amb la professora del taller de bruixes amb la que estàs preparant la disfressa per l’Aquelarret…

OOOOOOOH quina por!!!!!!!!

Tornem cap a casa abans no es faci massa tard i arribin les bruixes a conquerir aquest espai que avui se’ls hi ha omplert de gent!

Nota.- Com heu pogut veure aquesta celebració del Dimecres de cendra ha estat fent el seguiment vist des dels ulls d’un infant. Les bessones van anant fent la descoberta…