El 19 d’agost és el dia de Sant Magí i per tots els organitzadors i col·laboradors comença ben d’hora la feina, ja que després de la missa es posen en moviment per tal de començar a repartir l’aigua per Cervera. Acompanyats de la banda de músics, els ruquets amb tots els que porten els càntirs amb l’aigua miraculosa, van repartint-se per tota la ciutat per tal d’arribar a tothom.

Cap al migdia ja els trobem al centre. A la tradicional desfilada pel carrer Combat segueix la parada davant la Universitat on és molt còmode fer fotos, especialment amb infants, ja que allí s’hi queden una estona, fins que torna a organitzar-se la corrua que retorna cap al barri, donant per acabada l’actuació dels ruquets que ja se’n tornen cap a casa seva.

En altres posts hem vist molts dels estris que giren al voltant dels guarniments dels animals i de la Festa en general. Avui els protagonistes són els càntirs. Aquests objectes, en aquest cas de terrissa, són els contenidors de l’aigua que brolla de les fonts de la Brufaganya. Aquests dos exemplars, ben bonics, enceten les imatges que veureu avui i que estan dedicades al repartiment de l’aigua.

Aquesta joveneta tan bonica representa l’essència dels qui col·laboren, que són molts, com a “repartidores i repartidors” de l’aigua. Amb expresió serena, un pentinat elaborat i una samarreta pintada a mà, ens transmet una imatge de serenor i encant, alhora que és una promesa del relleu generacional tan necessari perquè les tradicions tinguin continuïtat. A més, ens porta aires de terres llunyanes amb barreja de nacionalitats. El pare de l’Anna Evans Allué, és anglès i la mare cerverina.

El carrer Combat acull, sota els guarniments ja descolorits, els ruquets en el seu camí de retorn cap a casa.

És una imatge tradicional que, vista de dalt, agafa una nova prespectiva.

Tres homes de pes acompanyen la Vireta, que tot i arrossegant el carro, tanca la comitiva: el Josep Mas, el Pau Vaqués…

… i el Miquel Codina.

Jordi Casado, veí del barri, ja fa molts anys que interpreta la figura de Sant Magí. I el paper que fa li queda genial. Dóna una imatge del Sant, deixant-se la barba quan s’apropa la festa, que no ens costa res d’associar-lo d’una manera exacta amb el físic de l’ermità.

A més li dóna un tarannà molt proper i assequible, especialment pels nens. Fixeu-vos quina mirada més simpàtica ens fa, de cua d’ull, mentre està posant per les fotografies.

Aquí captem una simpàtica i espontània mirada d’una de les pubilles, la Mariona Dalmases, envers el Sant. L’altra pubilla, la Jessica Valverde, també se’l mira.

Els joves també col·laboren en la festa. El David Mora el trobem com a participant en moltes de les activitats que es fan a Cervera. Fa goig lluint les seves ulleres de mirall que són tendència aquest estiu.

El Miquel Codina compartint l’estona amb la Montse Gómez, filla del Frederic i neboda del Claudi i la Nuri, tots grans fotògrafs que iniciaren l’estudi Gómez-Grau. Precisament aquest any el reportatge oficial de la Festa el feia el seu cosí germà , Josep Serés Gómez, que ha entomat i continuat la tradició familiar.

Entranyable veure com aquests dues nenes toquen el ruquet amb cura i respecte. Una imatge que tots els que hem estat infants podríem tenir ja que aquest animaló desperta tendresa i acolliment.

El Xavi Martí, encapçala la corrua, ja que li toca per antiguitat. El Moscatell fa molt goig amb aquests guarniments que són de la família i que, cada any per Sant Magí, donen un toc de color i vistositat a la carga que els porta.

Una fotografia amb moltes lectures: tradició, família, tres generacions de “cal Racioné”, la presència testimonial del besavi amb les seves inicials al bridó, la figura de Sant Magí i l’exotisme en la mirada d’aquest nouvingut que, d’esquena, contempla aquesta imatge tan nostra i tradicional.

La Margarita Pifarré en una imatge entranyable. Ben acompanyada del fill i del nét ens transmet tot el simbolisme de la tradició que van endegar els seus avantpassats. Entomar i tirar endavant aquesta col.laboració amb la festa i, transmetre-la de generació en generació, és de cabdal importància per no perdre la identitat com a poble i com a barri.

Aquesta és la fotografia que tots voldríem tenir! Aquest infant que, des dels braços de la seva mare, la Roser Royes, intenta relacionar-se amb el Moscatell però que no acaba de decidir-se a tocar-lo, ens transmet tendresa, curiositat, una mica de por i, sobretot, ens regala una imatge preciosa!

Ja s’ha acabat la parada i el Moscatell, encapçalant la corrua, endega la marxa de retorn al barri.

Seguit de la resta de participants. Argadells, bridons, cargues enflocades… tot plegat es treurà i fins l’any vinent!. Porta aquesta carga  Ramon Torres, nét del campaner Jaume Font.

Sant Magí, rodejat de boix, també va camí de ser posat a la capsa, on reposarà tot un any en un somni que el despertarà una nit d’estiu.