Aquest any hi ha hagut un canvi de localització respecte al lloc on sempre s’havien posat els guarniments als animals. I el canvi ha estat molt positiu ja que, concentrar els animals a un estable del barri, a cal Tribu que és el renom de casa el Josep Mas, ha estat com retornar al lloc natural, a l’espai on rucs, someres i cavalls tenien el seu habitat de recer i descans.

Veure els bridons penjats de les bigues, la palla escampada pel terra amb bales al costat, els collars esperant ser posats…tot plegat ha creat un ambient que ens ha donat imatges pròpies d’un pessebre.

Aquí teniu la primera on els protagonistes són aquest ruc i aquest cavall blanc que respon al nom de Moscatell.

Aquesta festa interessa i els mitjans de comunicació aprofiten per entrevistar i gravar Josep Mas, que els hi dedica una mica de temps, fent una pausa mentre guarneix els animals.

Els bridons, penjats a les bigues, esperen per ser col·locats als animals

Els argadells, fets amb vímet, mostren els espais reservats pels càntirs. Queden ben ornamentats amb el boix que els cobreix.

Adoneu-vos com està de restaurada o apedaçada aquesta albarda. Ens diuen que cal aprofitar el que es pugui i refer el que s’ha fet malbé.

Aquest parell sembla que estan molt entretinguts fent-la petar. Potser comenten a veure qui li tocarà de posar-se aquest collar tan reexit.

Els animals estan concentrats a l’estable i, al davant mateix, en aquest espai idoni, se’ls va guarnint i posant la càrrega. És interessant veure tot aquest procés en desús i que ja és història. En aquesta festa, ho podem tornar a reviure.

Un cop l’animal ha estat guarnit i se li ha posat la carga es porta a cal Racó, lloc d’espera fins que, quan tots estiguin enllestits, la comitiva es posi en marxa cap a la placeta de l’Estació.

El Campanar sempre està a l’aguait de tot el que passa. Aquí mira com aquest jove del barri té cura d’un parell de ruquets.

Bonica imatge en la que veiem el Campanar, des de la plaça de cal Racó, espiant per darrera les edificacions.

I de tant espiar ens el trobem fins i tot treient el nas des del vidre d’aquest cotxe aparcat a la plaça del Racó.

El Josep, amb un focus de llum a l’esquena que li ve d’un raig de sol despistat, centra l’atenció en aquesta imatge que el càmera està gravant.

Lligant la carga de cal Boquet que és l’única que es lliga per sota.

Un cop enllestida la feina ja pugen l’animal cap a la zona d’espera.

La Marta Aldomà Boquet posa al costat de la càrrega que representa la família i que ella portarà, tot i entomant la tradició familiar.

Una carga enflocada, o sigui decorada amb flors de paper elaborades manualment. Antigament les càrregues hi anaven sempre però, amb els anys, es va perdre aquesta tradició. L’any passat es va tornar a recuperar.

Aquest cavall blanc és molt conegut ja que és el que porta les timbales. Respon al nom de Moscatell.

El Moscatell encapçalarà la corrua i portarà la imatge de Sant Magí.

Per tant cal mudar-lo amb molta cura. Porta un bridó amb tatxes de porcellana i uns ornaments fets amb llanes de colors.

A la frontalera del bridó porta les inicials del propietari; Ramon Pifarré, besavi de l’actual portant d’aquesta carga, Xavier Martí Pifarré.

Ja preparen el darrer. És la somereta que surt a la Passió i que respon al nom de Vireta.

La Vireta arrossega, contenta com un gínjol, el petit carro de fusta guarnit i enflocat.

El Bernat, nebot del Mingo, mostra amb orgull aquestes dues càrreges, posant davant l’antiga esglèsia de Sant Domènec.

La corrua ja s’ha format i, encapçalada amb la carga de cal “Racioné”, la més antiga, arriba a la placeta de Sant Magí per fer el camí fins a la plaça de l’Estació.

Sembla que el boix camini sol…