Ulls que miren, que vigilen, que sorprenen. És curiós que, un edifici de tota la vida, pugui gaudir d’una customització tan atrevida. En altres temps això hauria estat totalment impossible. Avui aquest toc d’originalitat el renova, el distingueix i el fa únic. Està a l’avinguda Pau Clarís, molt a prop del Palau de la Música, per tant és molt fàcil de veure.

De més a prop podem observar com aquests globus oculars clavats a la paret tenen un aspecte una mica inquietant. La façana ens mira, ens observa, sap que nosaltres també l’estem mirant…

Veure’l és fàcil, entrar-hi i allotjar-s’hi ja no tant. S’ha reconvertit en un hotel de cinc estrelles i això imposa…

Els clients de l’hotel cada vegada que hi entren se senten ben repassats. Si aquests ulls parlessin, quantes coses deuen haver vist! Clar que més en podrien explicar si tinguessin més edat ja que quasi són veïns de la Direcció General de Policia, la seu dels antics “grisos” i on, una mica més cap avall, just a la vorera del davant, Mn. Lluís Xirinacs s’hi va encadenar…

Si la façana principal crida l’atenció la posterio no podia ser menys. Aquest lila llampant la personalitza.

I la munió d’ulls que, sembla que saltin de les seves òrbites, fan que tothom es quedi bocabadat i sorprès amb la idea del dissenyador que va crear aquest espectacle.

Quan ens allunyem i marxem a veure un altre tipus d’arquitectura, la del Palau de la Música, no podem deixar d’admirar el magnífic edifici reconvertit en hotel de luxe.

D’uns ulls rodons passem a veure altres objectes, també rodons, que  no mirem però es fan mirar. Al carrer Avinyó hi ha aquest espai on la llum i el color té una sintonia total.

Uns colors especials, diferents, amb formes i tamanys de tot tipus són els que presenta aquest espai dedicat a la il·luminació.

On hi tenen cabuda les grans esferes per crear ambients en espais de dimensions importants, aixi com també coses més petites com aquests bonics reguitzells de boletes amb una degradació del color diferent i sorprenent.

I dels ulls i els llums passem a una altra part del cos, les mans. Mans que surten d’uns màgics núvols blaus i que s’enlairen per agafar l’element amb que cal vestir els peus, sabates i més sabates.

No cal dir que estem davant d’una creativa composició fotografiada en un aparador d’una sabateria.

Les mans, eines extraordinàries amb les que podem crear molta bellesa, són les que una de les botigues de disseny més rellevant de Catalunya, Vinçon del Passeig de Gràcia, ha imprés en les seves bosses. Amb aquestes mans, vull dir amb les de cadascun i cadascuna,  segur que …

… podrem fer una corona com aquesta que, per les festes de Nadal, ara encara llunyanes, decorin la nostra llar. El cas és que cal tenir paciència i temps per tant ja ens hi podríem posar.

La venen a Vinçon.Algun dia caldrà parlar d’aquesta botiga tan sorprenent i coneguda.