Seguim amb  Eivissa Medieval. Ahir vam donar un tomb per diferents espais del recinte medieval i avui ens centrarem en la part humana. En les persones que, realitzant diferents activitats, estan al servei dels visitants.

Aquí podeu veure aquest home que sembla rescatat d’una imatge d’altres temps. Amb molt èxit de públic, llegia les mans, endevinant el que ha de venir.

Una colla de joves preparades per la venda de gelats artesanals.

Moltes de les joves que tenien cura d’alguna paradeta semblaven princeses…

… en aquest cas amb el príncep inclós. Alt i ros com hi surten als contes…

El jove de la barba semblava tret d’un racó d’un zoco àrab. Envoltat de precioses làmpades de vidres de colors venia aquests bells dissenys que tranformen ambients amb la seva llum.

Amb una estètica molt especial, aquesta jove, presentava als possibles clients, peces d’artesania molt acurades.

Els músics, com si vinguessin d’un altre temps, omplien els carrers de música escampant antigues melodies arreu.

I parlant d’altres temps, les filadores, amb molt enginy, treballaven la llana tranformant-la en un llarg fil apte pel teixit.

Aquest racó d’Eivissa Medieval, que aquí només es veu parcialment, impressionava. Tant per l’estètica de la parella de ferrers, com per l’espectacularitat dels treballs de forja que creaven.

Ben contrastat amb l’estètica de l’anterior fotografia podem veure un parell de joves que feien guàrdia, ja fóra muralles i prop de la porta de fusta, per la que s’accedeix a Dalt Vila. Els seus vestits, tant pels colors com pels brocats, ens recorden imatges del renaixement italià.

Baixant la rampa i arribant a la plaça on hi ha el Mercat Vell, el que podíem admirar era l’artesania autòctona i la gent de l’illa que en serva els secrets en l’art d’elaborar-la. Els més grans ensenyen als joves i aquesta és la manera de fer perquè no es perdin les tradicions.

Elles, també vestides de típiques pageses eivissenques, ens donen una lliçó de saber fer amb l’habilitat que tenen per elaborar randes amb les que embelleixen diferents objectes.

Sota un sol que no perdona arriba l’hora de la música. Els actes de tot tipus es van succeint i, amb el magnífic programa a la mà, tothom sap on i quan toca cada activitat.  Al migdia els músics, a peu de muralla, ofereixen un concert que, a part de fer-nos gaudir amb els sons dels seus instruments, també pel lloc on estan situats, ens permet que la mirada s’espandeixi cap el marc incomparable, que els hi fa de fons d’escenari , Dalt Vila, que es mostra com el que és, un espai únic i espectacular.