Portem un temps veient estelades als nostres balcons i finestres. Ja quasi bé formen part del paisatge dels nostres carrers i places. Fent un passeig per Cervera n’he fotografiat unes quantes. Ens donen un missatge d’esperança en un futur que a voltes s’endevina llunyà, a voltes més proper.

Elles han resistit els freds de l’hivern i les ventades, especialment fortes, d’aquesta primavera. Algunes han quedat malmeses i s’han hagut de canviar, com la del Sindicat. La més alta de Cervera, col·locada a la Torre del Treball, ha estat molt exposada i, per tant, s’ha estripat. Gent del Centre Excusrionista, s’hi han hagut de tornar a enfilar per canviar-la i, ara, torna a lluir nova de trinca.

Comencem doncs a fer una ruta per Cervera, la de l’estelada. Amb un post no n’hi prou. En deixaré unes quantes per un segon que editaré més endavant.

La font de la plaça Major ens crida l’atenció, en aquest primer pla. Al fons, discretament, l’acompanya una estelada, la de la “font”.

Aquesta estelada és, sense cap dubte, la més “noctàmbula” del poble.

Aquí tenim la més “gran”. Posada en un habitatge particular, destaca per les seves dimensions.

Aq

De terrats, coberts o sense cobrir, deunidó els que tenim a casa nostra. Aquesta serà l’estelada de “terrat”.

Aquí sembla que no n’hi ha cap d’estelada. Només una part de la magnífica façana de la Paeria. Però si us hi fixeu bé i mireu el vidre de la porta us adonareu que la de la casa del davant hi entra sense demanar permís. Serà, dons, l’estelada del “reflexe”.

Aquestes tres, com soldats vigilants a l’entrada del carrer Combat semblen estar disposades, en formació, per defensar el que calgui. El seu nom podria ser les del “combat”.

Aquesta, quasi bé als afores de la ciutat, des del seu lloc de vigilància gaudeix d’nes magnífiques vistes. En aquests moments els maragdes tenyeixen els camps en una sinfonis de verds. I el verd és color d’esperança! Li direm l’estelada “sentinella”.

Aquesta estelada encaixada entre els murs de Santa Maria i la façana d’una casa senyorial, ens porta records d’altres temps, temps que ja formen part de la història. Ben embolcallada amb randes, fetes per mans expertes, ens obre les portes cap un món que ja no existeix on, cosidores i brodadores, transformaven els fils en randes d’una gran bellesa. El fanal li dóna un plus de llum quan, a l’hora del capvespre, les fades riuen enjogassades disfressant-se de princeses tot i posant-se la cortina com si fos una capa de flors blanques. Serà l’estelada de “les fades”.

Aquesta és l’estelada que presideix el balcó de la Paeria. de la mateixa manera que cada estelada té propietaris que l’han posat amb una importantíssima càrrega de simbolisme la de la Paeria, obviament, no en té cap de propietari ja que és l’estelada del “POBLE”. Sense cap dubte, hi deu haver persones que potser no els hi agrada que hi sigui, però n’hi ha d’altres que tampoc els hi agrada ” la bandera española” i és obligatori tenir-la.

TÍTOL del proper POST.- nº 60.- Purmamarca