una mica de tot arreu

La caseta de la Carme

Avui el blog està de celebració: aquest és el post nº 50 i això bé es mereix una cosa especial. Serà el primer lloc on dono la veu de que  estaria disposada a llogar La Caseta de la Carme  per algun cap de setmana, algun dia suelto…a persones que desitgessin fer una estada en un espai tranquil, un habitatge amb encant, un indret per repossar i gaudir. Llegir, escoltar música, no veure la televisió, passejar, sortir a visitar la Segarra, La ruta dels Castells…tot un ventall de possibilitats que amb l’arribada del bon temps resulten d’allò tan enriquidor. La condició indispensable per accedir-hi és que no hi hagin nens petits ja que, just al davant, hi ha una piscina que no té cap protecció.

Els que llegiu aquest post, on es parla d’aquest projecte del que també se’n farà publicitat per altres vies, si sabeu d’algú que hi pugui estar interessat podeu donar aquest correu: caldelfinestela@yahoo.es des d’on es podrà obtenir informació.

La caseta de la Carme me la va regalar el Jaume quan la va acabar de fer, ja fa tretze anys. La va construir ell, encara que sembli impossible, i en podem donar fe tots els que ho vam veure, que som molts. Una mena de miracle!

El cas és que un cop acabada em va tocar de decorar-la. Ho vaig fer amb una barreja de coses que semblava impossible que poguessin lligar, però el cas és que sí que es van adaptar les unes a les altres, i el resultat és un espai amb molt encant.

La procedència de tot el que hi ha és variadíssima però, la part més important i entranyable, forma part de totes les coses que vaig rebre en herència dels meus estimats amics d’Argentina: el Jaume i la Hilda.

Si algú volgués prendre coses d’aquí faria un negoci molt dolent ja que de valor material ben poca cosa. El valor dels records, del que han fet servir altres persones, de les coses fetes a mà, de les comprades en diferents indrets per tot arreu, dels records familars… pel que fa a tot això sí que el valor és incalculable i tirant a l’alça.

Aquesta caseta ha sigut escenari d’infinitat de trobades, celebracions per grans i petits, dinars i sopars, allotjament d’amics, festes de sants, d’aniversaris, de comiat… en fi que, al llarg d’aquests quasi tretze anys que ha estat preparada per l’acolliment, ja ha anat construïnt tota la seva petita i alhora gran història.

El rètol i la porta d’entrada. El rètol el va pintar la Carmina Castellò així com també un armari que és la peça més destacada del mobiliari de la casa.

eta 11

Porxo cobert d’heura, molt fresc a l’estiu. Conjunt de banc, taula i cadires d’Ikea pintat amb aquest blau especial.

eta 9

Vista general de la planta baixa amb l’escala d’accés al pis superior. El bufet era de cal Vilalta. A l’esquerra, un bressol de fusta fet a mà.

eta 5

La cuina, integrada a la planta baixa.

eta 6

Cuina-menjador. A l’esquerra, la porta d’entrada. La taula i les  cadires del menjador, heredades de la família Ximénez, així com també el preciós paraigüer que es troba entrant a mà esquerra.

eta 8

Racó amb un rellotge fet a mà per l’avi de Joan Puig de Rellotgeria Puig. Herència de Jaume i Hilda Ximenez. Damunt la finestra antic travesser de llit pintat a mà per Marina Boixadera. El moble és la part de baix d’un armari comprat a Càritas. La porta amb mirall està a la zona del vestidor, a dalt al primer pis.

eta 19

Racó sota l’escala amb taula de cuina de la família Ximénez i “mundo” procedent de cal Vilalta.

caseta 20

Detall del bany.

eta 20

Capses antigues i capçal de caoba del llit dels avis materns. A baix, al fons i emmarcats, treballs fets a l’escola pel meu pare.

carme 2

Des de la finestra del primer pis es veu, al fons, el Campanar.

eta 1

La primera planta consta d’una sala única. La decoració es va fer girant entorn de l’armari isabelí pintat per Carmina Castelló, de Tàrrega, una bona amiga i artista molt coneguda en el món de l’art. Va ser un regal de les nostres filles pel 25 aniversari de noces.  En aquest espai hi poden dormir 6 persones en quatre llits diferents.

eta 12

Al fons a mà esquerra una altra fusta procedent d’un llit antic, també pintada per Marina Boixadera de C ervera, ex-alumna meva. A l’altre costat n’hi ha una altra d’idèntica. La Carmina em va fer pintura d’aquest color verd tan especial  per poder pintar alguns mobles com aquesta taula comprada a Càritas.

eta 13

Penjador, cadira, moblet, cortina, el llum de vidre que hi ha al darrera i una magnífica fotografia de la mare del Jaume Ximénes tot procedent de la seva llar.

eta 15

La majoria dels  els tapetes que hi ha en diferents llocs els va fer la meva àvia.

eta 16

En primer terme, la barana de l’escala. Les pintures que hi ha a l’armari són un encant. Angelets… que tan sovintegen en els quadres d’aquesta magnífica pintora.

Damunt l’armari es veu un fragment d’un dels dos esquís de fusta, ben antics, i pintats a mà per marina Boixadera.

eta 18

Sempre hi ha buganvílies penjades de les bigues,  regalades per uns amics de Barcelona que en tenen moltes al seu jardí

carme 1

Capçalera de ferro comprada a Itàlia. Tauleta de nit comprada a Càritas i pintada amb aquest verd tan especial. Aquest raconet és molt acollidor. En primer terme una cadira de casa, de tota la vida, pintada del mateix color que el moblet.

carme 3

Cadires i taula de mimbre, ràdio gran i petit, bicicleta de nen, taula on hi ha l’aparell de música… tot herència de la família Ximénez.

carme 4

A l’esquerra, el rellotge del menjador del carrer Combat. Als fons, prestatges antics de casa, pintats del mateix color de l’armari. Els de fusta fosca, comprats en un mercadet en una zona rural del Estats Units.

caseta 1

Tocant a la cortina, un cistell amb el que els indis de la zona d’Arizona, transportaven els bebés. A l’altre costat escriptori de roure americà de casa la família Ximenes.

caseta 2

Aquí es veuen bé les dues fustes de llit posades de forma simètrica.

CASETA 3

TÍTOL del proper POST.- nº 51.- Sant Domenèc en l’indret on el sostre és la volta del cel

One comment

  1. Conxita Rossello

    Carme m’ha agradat moltíssim veure la caseta de fusta que tan m’ha parlat l’Oscar, és molt bonica i sembla de revista. Felicitats!!! ❤

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: