…és una societat que pensa. Una societat que pensa és una societat lliure.

Endavant doncs amb la cultura de la lectura, i de la Festa que la fa créixer, la de Sant Jordi.

Aquí tenim l’escriptor Albert Pont amb el seu llibre Delenda est Hispania. Tot allò que Espanya ens amaga sobre la independència de Catalunya. Un llibre interessantíssim en el que explica tots els greuges que ens imposa Espanya. Ha tingut un important èxit de vendes.

Hèctor Oliva, llicenciat en Ciències Polítiques és periodista i viatger. L’apassiona la geografia i la història . El seu darrer llibre és 17 cimas en el que presenta un viatge a cadascun dels cims més alts de cada comunitat.

Angela Becerra és una escriptora colombiana que durant molts anys es va dedicar a la publicitat aconseguint nombrosos premis internacionals. Va abandonar aquesta carrera d’èxits per dedicar-se a escriure. També ha triomfat en aquest canvi de rumb. Té una imatge espectacular, d’una gran bellesa,  i aquesta cabellera ondulada és el tret més destacat del seu físic.

L’arribada de Risto Mejide va causar sensació.  Semblava un model tot i lluint gorra de Gucci i un, molt ben posat, mocador amb calaveres. Risto és director creatiu publicitari. Signava el seu llibre Annoyomics que ja va per la quarta edició. Una frase d’aquest peculiar personatge és: “Hem de buscar allò en el que som rars perquè normalment això amaga el que ens fa únics”.

Aquest escriptor de la camisa de quadres no era A. Sànchez Piñol que va arrassar amb “Victus” però el cas és que el seu llibre també parlava de la guerra del 1714. Algú sap qui és?. Anava acompanyat d’un home vestit de soldat d’època, se suposa, que per atraure més l’atenció.

Elsa Punset és filla d’Eduard Punset. Va néixer a Londres i ha viscut en diferents països. És escriptora i filòsofa. La seva fama li ha donat el seu pas per programes de televisió. El seu llibre més exitós és Una mochila para el universo ( 21 recetas para vivir nuestras emociones).

Xavier Vàzquez és llicenciat en Filologia hispànica per la universitat de Barcelona però la seva carrera ha estat lligada al món de la televisió. Jo que miro molt poc aquest mitjà, em vaig quedar de pedra en veure que la cua més llarga per signar llibres era la seva, i que les “marujas” l’escridassaven com si fos un cantant d’èxit.  I l’ambient que l’envoltava més aviat estava allunyat del clàssic dels escriptors. Vaja viure per veure!. Signava el llibre “La vida iba en serio”.

El Palau de la Virreina lluïa una llarga senyera que li animava la façana.

Una idea publicitària molt bona.

Diada de Sant Jordi escenari de tot tipus d’esdeveniments. Aquestes joves tan ben conjuntades, presenten “la capseta dels PETONS”.

Cada any l’Ateneu, per Sant Jordi, ofereix una jornada de portes obertes perquè tothom pugui visitar, especialment, el jardí romàntic i la meravellosa biblioteca. I cada any al vestíbul es fan programes de ràdio. Aquí entrevisten a l’escriptora Espido Freide.

En aquests moments el que està recitant…

…rep un fort aplaudiment, impulsat pel jove que es veu al mig, que animava a la gent per donar un fons de públic al recital. Aquest dinamitzador ho feia amb molt entusiasme i la gent responia a les seves indicacions.

Una jove que aprofita per guanyar uns calerons…

I un jove que, amb simpatia, atreia els clients.

Estampa típica de Sant Jordi. Per la rosa i pel cansament: un seient que s’agraeix per descansar aquests peus!

Un combinat de rosa i groc molt ben conjuntat amb la senyera.

Això va bé: m’agrada llegir…

L’adolescent, amb la seva jaqueta Oxford, triant llibres amb la mama.

Aquest jove tan eixerit complint amb el ritual del dia: regalar la rosa. En aquest cas dues roses.

A les Rambles  pots trobar una varietat impressionant de persones amb unes connotacions visibles del tot peculiars. Compareu l’antagonisme de l’estètica de model de Ralp Lauren amb la manera que van vestits els dos joves que es creuen amb aquest jove tret d’una revista de moda.

I, a continuació, sense tenir res a veure ni amb l’un ni els altres, ens apareix aquest avi àrab amb gel·laba i una rosa a la mà!

En podem dir ben bé integració! Curiosa imatge amb els tòpics del dia: els llibres acompanyats de la senyera i l’home amb la rosa cap a casa. La pregunta és: Per qui devia ser aquesta flor?

Tenint en compte que aquestes darreres imatges són poc corrents, aquest post que tanca els tres dedicats a la festa de Sant Jordi, acaba amb una fotografia d’unes roses que, de corrents, no ho són gens.

TÍTOL del proper POST.- nº 48.-  Una passarel·la poc habitual