Durant el mes de maig de l’any 1448, els frares Menors celebraren capítol en el convent dels afores de Cervera, al qual concorregueren fins a dos-cents cinquanta frares, entre els quals, molts homes notables en la ciència i en la virtut.

El Consell, les confraries i alguns particulars de significació feren abundosos presents als frares per tal d’alleugerir-los del treball que la nombrosa concurrència significava.

La vila presentà al capítol dos vedells, grossos i formosos, a més de sis grans moltons mascles, mitja bota de vi vermell fi i una quarterola de vi grec. Afegim-hi encara quaranta lliures d’arrós, un formatge d’Aragó, dotze lliures de confits de sucre i una portadora de cireres.

La confraria de Sant Francesc volgué donar al seu present un aspecte original i un si és no és estrafolari. Consistia en un vedell de cera groga, que portava al llom dues candeles i tenia clavats per tot el cos fins a trenta-cinc florins d’or, amb els quals foren comprats molts cabrits i altres vitualles.

Anotem que aquests presents eren portats en comitiva, travessant tota la vila i a so de trompetes, i amb els joglars que els feien acompanyament.

Els frares agraïen l’atenció convidant els donants a dinar o sopar amb el capítol i, entre plat i plat de l’àpat sonaven novament les trompetes i els ministrils.

Aquests són els espais on passaren els fets de la crònica que acabeu de llegir

Al convent de Sant Francesc d’Assis les pedres ja no poden explicar els díes de glòria i de celebracions. El sostre és la volta del cel i els guarniments són les branques que surten a les finestres com si haguessin de veure seguicis capitulars. Sempre ens quedaran els mots escrits per imaginar fets passats en aquest indret dels afores de Cervera.

Street style:  Botes de Mango, samarreta de Stradivarius, jaqueta de Miss Sixty, pantalons texans comprats a Buenos Aires, penjol d’estrelles heredat de la meva filla, penjoll de D i C regal del sant de fa 4 anys, arracades, petits aros de plata, de Rellotgeria Puig. I la bossa, protagonista del look, en el sentit de que té sempre molt èxit a tot arreu, és de Zara.  He parlat amb la Núria de Llanes Sylvia  per fer-ne una a la seva botiga i poder fotografiar els passos que cal fer per aconseguir aquest resultat. Quan estigui enllestida li dedicarem un post.

TÍTOL del proper POST – nº 10 – Mai no he pintat àngels daurats