Si aneu de viatge a Eivissa de cap de les maneres us podeu perdre el Museu de Puig des Molins. Inaugurat a finals d’any està considerat el millor de tota la mediterrània pel que fa al tema de les necròpolis púniques.

Per tant la visita a la necròpolis del Puig des Molins, situat fóra les muralles de la ciutat, i el seu museu monogràfic, es convertirà per tothom qui hi accedeixi en un “viatge a la mort en l’Eivissa antiga”.

Avui parlo de la primera època de la que es troben restes: el període fenici  (625-525 aC.). El ritu funerari que s’utilitza en aquesta fase és exclusivament la cremació dels cadàvers.

Després de la cremació, de vegades, els ossos es recollien i es rentaven abans d’enterrar-los; en altres casos, les restes es recollien sense separar-les de les cendres i els carbons. Tant ossos com restes quedaven dipositats en unes urnes cineràries que es posaven dins un orifici excavat o tallat a la roca o bé dins una fossa. Aquestes diferències en el tractament funerari servien per reflectir les diferències d’estatus i rang.

Tot i que el museu disposa de moltíssimes peces d’ús quotidià trobades a les tombes, pel que fa a aquestes més arcaiques, la deposició d’una peça en els enterraments era una pràctica minoritària. Tot i que, a continuació, trobareu algun objecte decoratiu o d’ús qüotidià que pertanyen a la necròpolis púnica,  no són d’aquest període.

En primer pla el “Puig des Molins”. Al fons, les muralles que encerclen Dalt Vila. I sempre les oliveres.

Forat excavat a la roca.

Bust femení de terracota

Peça de terracota esmaltada.

Detall d’un expositor. El disseny museogràfic és impecable. Els tons grisos de fons fan resaltar el color terracota de la majoria de les peces.

Urnes cineràries.

S’han trobat “marranxes” que utilitzaven els infants per jugar.

En un altre post seguiré parlant d’aquest Museu.

TÍTOL del proper POST:  Street Style al carrer Sabater