Entrem a la plaça per un pas reduït, que ens porta a contemplar la bellesa d’aquest espai, la plaça Major que és el cor de la ciutat. La part davantera de l’edifici correspon a la Paeria i, per damunt d’ella, veiem, altiu i elegant, el Campanar de Cervera, la primera Torre, la de la Fe, que domina l’espai. A sota, la magnífica Col•legiata de Santa Maria, ens ofereix un dels espais interiors més espectaculars de la ciutat.

Interior de Santa Maria. El temple gòtic on la pedra, la llum, els vitralls, la grandiositat i la bellesa de la seva execució, deixen al visitant bocabadat. En aquesta imatge podeu veure les magnífiques columnes habillades amb uns “velluts” que només es posen un cop a l’any, per la Festa Major de Cervera dedicada al Santíssim Misteri, que transformen el temple en un sorprenent i elegant espai.

Una altra imatge de l’interior del temple ja preparat per l’extraordinari concert que es fa el dia 5 de febrer, al vespre, i que aplega un grup nombrós de cantaires i de músics que interpreten, any rere any, unes antigues partitures anomenades “Completes”.

La silueta del cèrvol, a la vora del Campanar, ens recorda que protagonitza l’escut de Cervera…

…com podeu veure en aquesta reproducció de pedra que presideix l’edifici de la Paeria.

L’ornamentació de les mènsules és molt poc corrent. Aquestes figures les trobem a les tres balconades de la Paeria. Cadascuna d’elles té el seu propi simbolisme i són un dels trets més peculiars i especials de Cervera.

En dies de festa i de celebracions els balcons de la Paeria s’endiumengen amb velluts grana, el mateix color que els que embelleixen l’interior del temple, un cop a l’any.

Cervera és una ciutat que estima les fonts. En molts indrets, a l’interior i als afores, se n’hi troben. Ara s’està intentant recuperar-ne una que, des del centre de la ciutat, havia donat un magnífic contrapunt a l’edifici de la Universitat. Aquesta embelleix un racó de la plaça Major.

El patrimoni popular i tradicional té molta importància i acompanya les principals celebracions. Aquest gegant és relativament nou i porta el nom de Roger Fonollar, que representa un estudiant de l’època iniversitària cerverina.

La Tarasca, un altre element del bestiari popular, amb una curiosa fesomia inspirada en una imatge que es troba a la dovella central de la portalada principal de la Universitat.

El gegants de Cervera l’Almodís i el Guillem. Van ser presentats a la ciutat el dia de Corpus de l’any 1948, per tant, acaben de fer 65 anys però no se’ls veu per jubilar-se!

Les estacions de l’any marquen el seu pas a través dels edificis més emblemàtica de la ciutat. Cervera és terra de boires i, la Fira de Nadal, ens dóna la imatge típica d’un dia d’aquests en que, carrers i places queden desdibuixats i que l’ambient fa enyorar un racó amb caliu.

Com no podia ser d’altra manera la plaça Major, el cor de Cervera, ha estat la protagonista de milers d’imatges que al llarg dels anys han quedat gravades en la retina col•lectiva. L’estelada feta amb la llum de les espelmes n’és una d’aquestes.

I l’Aquelarre que, sense cap dubte, és la imatge més coneguda de Cervera, i que té com a punt importantíssim de recorreguts i trobades la plaça Major. Una festa impactant per molts motius i una nit en la que els que volen fer fotografies tenen centenars de moments màgics per captar.

Com els de l’espectacle a la plaça de cal Racó que està molt a prop de la plaça Major.

Seguiu carrer Major amunt. Veieu l’Àliga de Cervera, estrenada aquest any, com passa per davant la porta de l’església de Sant Joan de Jerusalem dit també Degollat i que avui ha quedat convertida en espai expositiu, de conferències…

El carreró de les Bruixes, del segle XIII, és un dels espais més emblèmatics de Cervera i és l’indret on va començar la festa que avui, aplega més gent pels carrers de la ciutat, l’Aquelarre.

L’interior del carreró, com un budell que recorre les entranyes de la ciutat vella, ens dóna imatges on els clarobscurs en són els protagonistes.

Els fets històrics que al llarg dels anys han tingut com a protagonista l’antiga vila es van succeint per tota la ciutat. Llegiu la placa on hi diu que l’any 1469 Isabel de Castella i Ferran d’Aragó van signar les capitulacions matrimonials.

Passareu per davant aquesta porta on un fet dels més importants en la història del nostre país va marcar un abans i un després: en la reunió de les Corts Generals, convocades per Pere III l’any 1359, es va acordar que la Diputació del General fos una institució permanent, que donà lloc a la Generalitat.

L’interior de l’església de Sant Ignasi s’ha reconvertit en Auditori Municipal. És un espai en el que s’hi realitzen moltes activitats especialment concerts.

Façana de la casa propietat de la família Razquin. A part de la bellesa dels espais interiors de la vivenda aquí es troba una de les millors, després de l’Arxiu, col•leccions de material relacionat amb molts dels esdeveniments de la ciutat.

Seguim pel carrer Major. No us passarà desapercebuda la Casa dels Diables Carranquers (antiga casa delmera de la Generalitat, o sigui on recaptaven els impostos). Els Carranquers són un dels grups més actius de la ciutat. Aquí guarden el material i d’aquí surten vestits quan participen a qualsevol activitat.

El carrer Major, nexe d’unió entre la part més nova i el nucli antic, sovint acull activitats puntuals, com la recuperada tradició de fer catifes el dia de Corpus…

… o bé la corrua de ruquets que desfilen, ben endiumenjats, protagonitzant una de les festes cerverines més entranyables, la dedicada a Sant Magí.

La Cerverina d’Art és una galeria d’art que, amb les seves nombroses exposicions, ha aconseguit crear un ambient molt especial en aquest espai. Al costat, una altra de les moltes fonts que hi ha a la ciutat.

Una altra casa senyorial, en aquest cas de la família Duran i Sanpere, que la va vendre a la ciutat. Fa uns anys es va convertir en el Museu Comarcal de Cervera.

Des de fa més un any hi ha un espai expositiu dedicat al jove corredor de motos, Marc Marquez, ben conegut arreu del món. El podeu veure posant en aquesta imatge el dia de la inauguració de l’exposició.

S’acaba el carrer Major i sortiu de la part vella de la ciutat per entrar al que seria l’eixample en aquella època de fa més de 300 anys: Cap Corral. A l’esquerra una imatge de Santa Anna i, al davant, un edifici construit a l’espai on hi havia hagut l’església dedicada a aquesta santa.

Aquesta plaça, amb el popular Casal de Cervera, a l’estiu, és un dels espais més concorreguts i on s’hi fan ballades de sardanes de gran tradició en aquest poble.

Un gran espai s’obre davant els vostres ulls presidit per un enorme edifici, la Universitat, però abans feu una ullada a mà esquerra, on hi veureu el carrer Combat que, juntament amb el carrer Travesser, formen un nucli per vianants per tant amb més fàcil d’accés al comerços de Cervera. Un carrer amb molt ambient i terrasses a l’aire lliure.

Continuarà.

TÍTOL del proper POST.- nº 92    13ena Edició Cursa Ciutat de Cervera (3)