El Ball Parlat és una antiga representació dels diables medievals, diables que realitzaven l’entremés de l’infern, que volien simbolitzar la lluita del cel i l’infern o el que és el mateix, la lluita entre el bé i el mal. El bé representat per l’arcàngel Sant Miquel i el mal comandat per Llucifer i la seva cort de diables que, mitjançant versots, sàtires entremaliades contra la política local i la societat en general, intenten véncer el gloriós sant Miquel.

Camí de la plaça i amb el Ball Parlat ja ben preparat, marxen els diables amb tota la seva peculiar estètica.

En primer pla la Diablessa i Llucifer. Emmig Sant Miquel. Representaran la lluita entre el bé i el mal en el moment del Ball Parlat. Ara van camí de la plaça, en la cercavila. Al darrera lo Carranco…

… Bilandó que aquí ens mostra el seu perfil més sinistre…

Diables i foc: un binomi que sempre agrada de veure! Els Diables Carranquers i…

… lo Carranco Bilandó …

I ara foc per qui toqui. És l’inici del Ball Parlat. L’Astarot balla al davant, emmig del fum, que enterboleix la imatge.

Inici del Ball Parlat: l’entrada. L’Astarot, dit també Diable abanderat endega el Ball Parlat, amb un text introductori, que es va repetint cada any.

A continuació Llucifer i la Diablessa fan la seva entrada, iniciant la segona part, anomenada La revolta de l’Infern. Cada any repeteixen el mateix: uns versots amb un caire explícitament sexual no aptes per menors. I a fe que a la plaça sempre n’hi ha una munió de canalla! I que després, a l’escola, t’expliquen el que deien els diables, tot sorpresos pel que van sentir.

Entrem ja a les actuacions dels diables que es presentes com a diable segon, diable tercer…

Aquest diable, que es devia estrenar, porta la L d’iniciat per començar el seu rodatge per la ruta del Ball Parlat.

Tal com deia entra el Diable Segon a escena i diu que és el nou juguet de la diablessa. No té mal gust aquesta diablessa amb el seu iogurín!

Els seus versots, molt encertats, anaven orientats a la problemàtica que tenen els joves avui. També va lamentar l’incident que van tenir el de l’Assemblea de Joves quan no els hi van deixar fer el concert. Parlà, també,  més coses que afecten a aquesta generació de joves que s’ha trobat amb la problemàtica actual…

La Núria carrega fort contra la Paeria per la decisició de professionalitzar la Festa de l’Aquelarre.

Lo de les tres fotografies va perquè em va fer sortir al seu versot. I, ves per on, em busca com hipotètica assessora per ajudar amb la imatge i la gestió! Vaja, que quan se surt al Ball Parlat, més aviat es té un ensurt, però el que està clar és que els que estem allunyats de la política no som persones públiques i per tant, millor passar desapercebuts…

La festa de l’Aquelarre – cada cop és més professional – aquest any hi ha un equip de gerència – que es veu que està ple d’intel·lectuals!

És un equip com déu mana: – tenen molts estudis, màsters, carreres – alguna fins i tot ha treballat a la tele – Tots tenen molta experiència – és el que cal per estar en un equip de gerència!

He buscat una assesssora – és la Cerme Bonet de cal Delfin! – ens ajudarà amb la imatge i gestió – i a canvi haurem d’assistir a les seves exposicions!

M’ha comentat quatre coses: – per començar hem d’augmentar el número de dones – que es veu que els de l’Âliga són uns masclistes – i només han acceptat homes!

Si voleu tenir els versots complets d’aquest Ball Parlat els Carranquers els venen.

El Diable Sisè que viu als Ametllers, entre altres coses, es va centrar en parlar del seu barri comparant-lo amb altres indrets de Cervera amb uns versots molt ben escrits.

La Mireia, asseguda en un wàter, parla com a Diable Novè.  No cal dir que es va c…. en tot: Artur Mas, Wert, LAPAO, Merkel, responsables d’institucions de Cervera, Paeria… en fi, que va fer una bona c….. púbica!

El Carles Sala, cap de Seny Major, té una apariència tranquila, d’home reposat, entenimentat, bon organitzador i persona dialogant i pacífica. És per això que quan se li coneix l’altra banda sorprén i molt. Té un punt d’ironia important i sap teatralitzar d’allò tan bé. Amb una potència de veu que se’l fa sentir no li fa por de dir-ne de ben gruixudes. També, a vegades, esdevè entremaliat, com un nen. Què graciós fent paròdia de “Street style” copiat justament d’aquest blog, i que molta gent no van entendre perquè l’anglès, dissortadament, aquí encara no és universal.  El seu total look fent “street style” el vaig trobar “top trendy”: Espardenyes, de cal Zacaries. Vestit de sac, últim disseny de la Passarel·la Carranquers 2013, estampació en vermell i negre realitzada per La Gàrgola… 

Carles no canviis! Si no hi fossis t’hauríem d’inventar!

El Narcís, per mi, va ser “l’estrella” del Ball Parlat. Amb el títol de ” Ègloga en honor i glòria de S.A.R. Don Felipe de Borbon y Grècia, Comte de Cervera” va fer una repassada de la familia reial i del príncep Felip perfecta, però el número 1 li donaria especialment per com ho va dir. Vaja, que té una  molt bona predisposició per teatralitzar amb uns resultats òptims! Cosa que desconeixia i que em va sorprende molt favorablement.

Aquesta fotografia, ja una mica esvanida, va ser la darrera que vaig poder fer: es va acabar la pila. Per tant he de deixar el Ball Parlat una mica en punxa.

Pero de cap manera vull deixar de recordar el Ramon que, a l’acabament, va recordat el Carranquer Toni Nadal, que l’any passat, en la celebració de la Festa de la Colla, ningú podia imaginar que seria la darrera per ell.

Recordeu que els seus amics han organitzat un partit de futbol que jugaran amb treballadors de TV3 el dia

Amb l’últim Diable l’Onzè, es va acabar la conya, i a tothom ens va doldre l’absència de Toni Nadal, que el seu amic Ramon, va recordar amb emoció en els darrers versots d’enguany. Un gran Carranquer que ens va deixar pocs dies més tard de la celebració de la Festa de la Colla 2012.

Poso un fragment d’aquests versots que feien plorar:

El versot pot ser una arma – per ofendre un personatge – però també amb la paraula – es pot retre un homenatge.

Toni et trobem a faltar – i ho fem de forma sincera – segarrencs i catalans – i tothom que és de Cervera.