una mica de tot arreu

Gent de casa. Espais perduts (4)(26)

Seguim fent camí perls carrers de Cervera a la recerca d’espais que ja no hi són.

La fàbrica de Xocolares Yago estava situada a la cruïlla entre el carre rondes i el passeig del Portalet. A més de la fàbrica hi havia l’habitage dels propietaris: la Sra. Tresina i el seu marit. Ara és un espai abandonat, ja que es van enderrocar totes les edificacions. Només es manté dempeus la paret que marca el perímetre del que ocupava tot el conjunt.

M’encantava passar-hi per davant i xafardejar al seu interior. La flaire de la xocolata era fantàstica. A dins s’hi veien les màquines treballant amb aquella pasta fosca que també recordo molt bé.

Aquesta fotografia, datada a l’any 1954, està feta a l’entrada de la fàbrica. Hi havia un pati amb una mica d’ajardinament i, a la dreta, es veu l’entrada a la fàbrica. Hi destaca una meravellosa Vespa que, en aquells temps era un tramsport amb un disseny molt especial i que fins avui està valorat. A qui no li agradaria tenir-ne una?

Aquí hi ha els pares Yago que tenien dos fills. El primer, per l’esquerra de nom Enric, és el petit, que està a costat de la seva esposa Teresina Solé. Les dues noies són Anny i Marilen Vilar Yago, cosines. Al mig el Sr. Joan Yago i la seva esposa Teresina. A la dreta, l’esposa del germà gran, que no està a la fotografia perquè és el que la fa, Angelina Caelles que va tenir una llarga vida. No fa massa temps que ens va deixar. Els dos infants són els seus fills, Roser i Joan Yago Caelles. Joan va viure molt temps fóra però ara resideix a Cervera i, la Roser, es va casar ben jove amb Francesc Benet i ha viscut tota la vida a la nostra ciutat.

Aquesta parella que fa tan goig i que van ben mudats, podria ser la Festa Major? ens faciliten poder veure l’antiga botiga de “ca la Batlla” que avui és l’estanc de “cal Minguell”. En aquest esapi hi venien fruites i verdures ja que la part de comestibles la tenien a l’altre costat de l’escaleta.

També, a l’esquerra, vèiem “La Perfumeria”, una de les botigues amb més encant de Cervera. S’hi veu el rètol que hi ha al damunt tot i que no es pot llegir.

Ells són Carme Vila i Agustí Castellá. La mare de l’Agustí tenia una botiga de queviures al carrer General Güell i es deia Lurdes. La Carme era germana de Marcel Vila que tenia una barberia al carrer Major a prop de la plaça. L’agustí no fa massa temps que va morir. Ella viu, com sempre, a Cervera. Van tenir quatre fills: Àngels, Josep, Agustí i Lurdes.

La “Barberia Ninot” va ser una botiga molt transitada durant anys. Van fer-hi una decoració modernista molt bonica que, sortosament, avui, encara es conserva ja que la família Serrano Porredon, va comprar la casa i als baixos hi ha la que ha estat una exitosa galeria d’Art. Des del Covid, que anaven a celebrar el 25 anys, que està tancada.

En principi estava pintada de color blau. Més endavant es va treure la pintura i s’hi va deixar el color de fusta original. Ramon Ninot, fill del fundador, hi va treballar molt temps però, finalment va traslladar el negoci, que avui porta el seu fill, al carrer Santa Anna.

Parlant de barberies en aquesta fotografia de la mare i dos fills Guàrdia hi descobrim una altra barberia que estava al carrer General Güell. La portava Bertran, no recordo el nom, pare de quatre fills. Més endavant la seva esposa hi va posar una sabateria. Dissortadament ja no estan entre nosaltres.

Em crida l’atenció el rètol de fero que es veu dalt del balcó ja que no sé identificar què és.

Una processó que em crida molt l’atenció pel lloc on passa. Potser era la de Corpus i venien de l’altaret que es muntava a la porta del Col·legi Jaume Balmes. A la dreta, als baixos, hi havia el Banc Central. S’hi veu un bonic fanal que formava part de la il·luminació.

aquesta porta tancada amb dues fulles de fusta, avui, els propietaris del “Cafè Central” hi endrecen coses.

No sé exactament si correspon al lloc on toni Ferran hi tenia la seva “Sastreria”. Puc dir que vaig ser la primera noia que vaig sortir amb pantalons de carrer a Cervera. eren d’un disseny molt sobri, de color negre i me’ls va fer a mida Toni Ferran que, durant el temps del Covid, ens va deixar.

Deixa un comentari