N’hi ha tants d’espais cervrins que encara tenim a la memòria i que ja estan perduts que no acabaríem mai d’esmentar-los.

S’enceta el post amb un establiment bonic, bonic. Caldria saber si encara, ara que fa tants anys que està tancat, si es conserva tal com el recordem. Si fos així estaria bé poder-hi fer una visita. Parlo de la “Farmàcia Civit” De fet, aquest establiment, seguint l’èxode de tots els del carrer Major, abans de la jubilació del seu titular, Josep Civit, ja es va traslladar passada la via, on ara hi ha la Farmàcia Antonijoan.

En aquesta imatge podeu veure com de fantàstic és aquest interior tot folral amb treball d’ebanisteria.

En primer terme s’hi veu la bàcula que es feia servir per saber el pes de qui s’hi posava al damunt. Una altra peça de museu.

Un dels espais més concorreguts de Cervera és l’actual Pastisseria Colom, al carrer Combat.

Els seus origens venen del carrer Major. Tenien la botiga i l’obrador, baixant a mà esquerra i molt a prop de la plaça. L’establiment portava el rètol de “Forn de Santa Maria”.

Aquesta fotografia està datada l’any 1923 i s’hi veu el matrimoni format per Isidro Colom i Elvira Serra acompanyats dels seus fills, Xavier i Joan. L’aany 1959 quedà del tot tancada aquesta botiga passant-ho tot al carrer Combat.

Van molts els establiments que estaven al carrer Major i que, amb els anys, es van traslladar a la zona de Cap Corral degut que la població anava ocupant habitatges en una altra direcció. Va ser una pena ja que, avui, tenim un carrer Major amb quasi bé tot el que era locals comercials tancats.

En aquest cas, sortosament, tenim un establiment que es conserva molt igual que als seus inicis. Aquí hi havia la “Sabateria Gomá” que tenien molta oferta. La portaven els pares de la Dolors Gomá, que és aquesta nena que fa publicitat de productes que es venien al negoci familiar. La Dolors es va casar amb “Paquitet” Francisco Vidal, del que es va parlar no fa massa en un post. Era fill de “cal Clavetaire”, la botiga que hi havia davant de “cal Delfin”, al carrer Combat i que, més tard, va estar ocupada per la “Ferreteria Cervera Trepat”. Un dels fills d’aquest matrimoni, Sergi, viu a Cervera.

La nena de la fotografia, la Dolors, va viure molts anys i sempre hi tenia llargues converses. Vestida impecable i, encara conservant aquesta rialla, feia molt goig. Va morir no fa massa temps.

Aquesta era la Sabateria Gomá situada als baixos d’un edifici propietat de cal Turull on, més endavant, Ramon i Paquita, hi van obrir una llibreria. Ara hi la la Floristeria Orquídia.

Entra enyorança quan es veuen imatges com aquesta. La “Pastisseria Pont” va obrir les portes al carrer Santa Anna l’aqny 1961, i, aprofitant l’espai que hi queda al costat hi van muntar un racó que es feia servir com a terrassa d’estiu.El parasol que sembla de colors virolats hi queda d’allò tan bé.

Venien de la botiga que abans havia sigut “Cal Sostres” i que el Pere Pont i la seva esposa, Magdalena Tarragó, gestionaven des de l’any 1939. Estava davant el Teatre Principal al carrer General Güell. A la mitja part del cinema tota la mainada feia cap a aquest establiment per comprar llepolies.

Ramon Curt, pare de Dolors i Alba Curt, és el client que es veu a l’esquerra. El propietari i pasteler, Pere Pont, està al mig i, al seu costat s’hi troba el seu fill que també es diu Pere. Viu fóra de Cervera i, al menys un cop a l’any se’l veu per aquí. Molt enraonador sempre el saludo.

D’aquesta carnisseria, que estava a la plaça Sant Miquel, s’enyora el bonics que eren els vestiments que donaven al carrer. Fets amb fusta seguien l’estil modernista. I en alguns dels vidres hi havia pintures fetes a mà alusives als productes que es venien.

L’interior era molt polit i ben enrajolat de blanc. Es recorden coses que ara són impensables, especialment els ganxos de metall platejat d’on penjaven peces de carn a la vista. La balança cridava l’atenció perquè penjava del sostre. Maria Trullols era la carnissera. Aquí la vèiem molt jove. Ja fa uns quants anys que ens va deixar.

Ara aquest espai està ocupat per “Finques Cervera” i, al balcó del damunt, on hi ha un habitatge, sembla un jardí. És un inmoble que fa goig en aquesta plaça tan malmesa pel que fa a les façanes.