Els “cavallitos” de la Festa Major eren unes de les atraccions més esperades pels infants i els jovent. Ens referim a tot el conjunt d’aparells que posaven a finals de setembre pel gaudi de petits i no tant petits: cavallets amb animals i cadiretes, cotxes de xoc…

Sempre els posaven a la plaça Universitat. La mainada pujava, a vegades acompanyada d’un adult, amb avions, cotxes, motos, bicicletes i, per descomtat als cavallets i altres animals que estaven fixats a una barra vertical que pujava i baixava.

Els més grandets es delien per pujar a les cadiretes. T’hi asseies, et lligaven amb unes cadenes i, a donar voltes! A més el que agradava molt era que et cargolessin la cadena per afegir un moviment de rotació a l’atracció.

En aquestes properes imatges podreu recordar alguns d’aquests estris amb els que tantys infants i adolescents van gaudir durant les Festes Majors de setembre.

L’Eulàlia Boronat no vol caure i s’agafa bé a la barra de metall. Sembla que al costat hi té algú, tal volta el seu pare, per anar més segura.

L’Eulàlia, al darrere, està amb la seva cosina de Lleida, que es diu igual que ella. Aquí comença a veure’s l’afició de la mainada a pujar en motos com podreu comprovar en les següents fotografies.

Observeu en totes les imatges que els que hi surten van molt mudats. Abans per la Festa Major, grrans i petis, anaven molt mudats….Recordo els dos nens, especialment el de la dreta, però no sé el seu nom.

La Conxita Roselló, també ben agafada amb les dues mans, per més seguretat. Els cavalls blancs eren uns dels més preferits.

Quin record tan entranyable els dels cavallets que, posats amb una barra al mig possibilitava que pugessin amunt i avall. aquesta barra també servia per agafar-se i no descavalcar sense voler. Recordeu aquesta mena d’artilugi que es veu al davant?

El nen és Joaquim Clotet que no sé reconéixer.

La Conxita Bonjoch, ja és tota una joveneta, però encara li fa il·lusió de pujar a les cadiretes. L’acompanya el seu germà Josep M.

Sembla que les motos tenien èxit, tot i que en aquest temps estàvem molt lluny de tenir campions del món. M. Rosa Marimón , molt ben acompanyada, saluda somrient.

El Josep M., a l’esquerra i l’antonio Roselló, germans de la Conxita també han triat les motos per fer giravoltes.

L’Anna Serés Gómez i el seu germà Josep, tot i que és ben petit, ja s’atreveix a pujar a les cadiretes. Any 1971.

L’Angelina Riba és encara força petita per pujar sola dalt d’aquest cavall blanc. L’acompanya el seu pare, Fermí Riba.

El temps passa i les fotografies ja són en color. L’estil dels “cavallitos” és el mateix. Les germanes Judit i Vanesa Carcasona Bonet han triat unes motos per donar voltes…

Com heu pogut veure han sigut uns quants els que hem vist “motoritzats”. Ja devien flairar que a Cervera per motos no quedaríem…

Penso que a totes les cases deuen tenir alguna foto semblant a aquestes que heu vist en el post d’avui ja que per la Festa Major tothom feia cap als “cavallitos” i immortalitzar el moment era un costum generalitzat.

Tanco el post amb aquesta imatge de les “cadiretes voladores” en moviment. Com podeu veure les cadires s’partaven bastant, tot el que donava la cadena. Aquí s’hi veuen joves ja d’una certa edat, no era una atracció per petits. De fet no hi ha res més en aquest artilugi. Les cadiretes en són les protagonistes.

I sempre hi havia gent que mirava. Era una bona distracció.

Comparar aquestes senzilles atraccions amb que arriba ara no hi tenen res a veure.