El 2020, ara dintre de poc farà tres anys, va ser l’any del confinament. Es van fer i es van pensar coses que abans mai havien interessat. Des de casa veia com una mena d’arcada que se suposava que donava entrada a un espai més o menys ampli. Quan ja vam poder sortir a caminar el primer acudit va ser anar a veure què hi havia allí. Va costar el seu entrar-hi perquè estava ple d’esbarzers i altra vegetació. Això és el que hi ha allà. i, per les restes, sembla que algú hi ha passat alguna nit allí. Si voleu anar-hi a donar un tomb això és el que hi trobareu.

Deixem enrere el 2020 de tan mal record. El pitjor ja havia passat però el 2021, encara no va ser un any amb normalitat. Aquestes imatges de l’arribada de la Flama del Canigó, la vigília de Sant Joan, mostren la gent amb la mascareta protectora.

El que sí que seguia com sempre eren els balcons del Lluís que feien el goig de sempre.

Un trasbals tan gran i el nostre entorn va romandre resplendent com sempre. La pedra bella i insensible…

L’acàcia, com sempre, ben reviscolada des de que va ser traslladada…

I els capvespres, magnífics, pintant de colors els núvols que suren damunt les Forques.

Tot com sempre. Res com abans.