Beceite és el tercer pble de la Matarraña que vaig visitar en un dia. Primer calaceite, després Valderrobres, on hi vaig dinar i, a la tarda, Beceite i tornada cap a casa. Un dia complert.

Beceite és el nucli més petit dels tres. compta només amb uns 550 habitants. Està situat als peus dels Ports de Beceit que és la cadena muntanyosa situada al nordest de la província de Terol.

Passejar els seus carrers ens fa adonar de com la petjada dels àrabs es nota arreu. Balconades tancades i restes de pintura blava a les façanes en donen fe.

Donem-hi un tomb per mitjà d’aquestes fotografies.

Aquests pobles per allotjar els visitants disposen de boniques “posadas” i fondes.

Ferro, pedra, fusta, obertures irregulars i arcs…tot plegat dóna molt encant als carrers de Beceit.

Un bonic racó que llueix, a l’esquerra, una fornícula.

La fornícula, molt gran i ben decorada.

Carrers amb encant.

Aquesta balconada tancada és una clara referència als àrabs que havien viscut tants anys en aquestes terres.

Restes de la pintua blava tant típica de la cultura àrab.

Beceit queda bastant a prop de la zona coneguda com “el Parrizal” en la que el protagonista és el riu Matarraña. Sembla que és un tram bellíssim. Aquest racó, conegut com “La font de la Rabosa” ja ens dóna una pista del que serà “el Parrizal”. Està situat al bell mig del poble i resulta un lloc molt adient per refrescar-se.

Recordeu doncs, i ja per acabar, que tant Calaceite, com Valderrobre i Beceite, mereixen una visita que no decebrà a ningú.