La mel i les abelles han tingut un paper destacat en quasi totes les civilitzacions antigues.

En temps llunyans es solien caçar eixams silvestres, que es col·locaven en arnes; a finals de l’estiu l’apicultor matava les abelles de la majoria de les arnes, tallava les bresques i colava la mel

Conjunt d’arnes.

Màrius Codina, que és qui va tenir cura del muntatge i de les explicacions d’aquesta exposició, ens mostra una senzilla arna, feta amb fustes apedaçades i diferents, cosa que demostra que fins i tot les famílies més pobres tenien manera d’obtindre mel i cera.

Imatge inquietant amb un grup d’apicultors tenint cura de les arnes.

Detall de l’estrany protector que portaven per evitar que els piquessin les abelles. Poc hi devien veure amb aquest estri.

Una altra il·lustració que mostra les arnes, de diferents formes, i els homes que hi treballen.

Màrius ens mostra com de curoses són les abelles amb les seves arnes i com dominen l’art de la geometria amb aquests pentàgons perfectes.

Les taques groges són de pol·len

Aquests estris estaven destinats a l’extracció de la mel.

L’apicultura tradicional tenia com a objectiu prioritari la producció de cera, una matèria primera destinada a les necessitats del culte religiós i l’enllumenat de les llars de les cases acomodades.

En l’antiguitat les espelmes per la litúrgia estaven fetes amb cera d’abelles. Actualment només és obligatori en l’Església ortodoxa.

En aquesta làmina es pot veure com es feien els ciris.

L’àmbit religiós els feia servir ben sovint.

Làmpades que donaven llum per mitjà dels ciris que hi cremaven.

Aquest ciri de l’esquerra, molt treballat, es feia servir quan es batejava algú. Les candeles de la dreta s’utilitzaven en els funerals.

A l’esquerra del cistell s’hi veu una curiosa candela caragolada.

Detall ampliat de la imatge anterior: un ciri i l’apagaciris. Era un estri fet amb una canya llarga i una caperutxa de ferro a la part superior que, al posar-la damunt la flama, l’apagava

Cistell d’oferir.

En primer pla, una atxa. Les atxes són ciris grans i de forma quadrada que obrien el pas en determinades processons. D’aquí ve l’expressió “Endavant les atxes”, com un crit d’ànim per emprendre una acció.

Les candeles, que podeu veure presentades en unes capsetes blanques, resultaven ser un bon regal ja que uns altres temps s’apreciaven molt

Unes tauletes omplenadas amb cera es feien servir, per mitjà de l’estri que es pot veure al seu damunt, per escriure-hi.

Al seu darrere s’hi veu un recipient molt ben decorat que servia per guardar la mel.

Diferents suports per espelmes.

Bases de metall per aguantar ciris i que recollien la cera.

Aquesta exposició sobre la mel, de la que n’heu pogut veure alguns detalls, va resultar molt atractiva.