una mica de tot arreu

Transèquia 2022. L’aigua és el camí.

La Sèquia és un canal costruït al segle XIV per portar l’aigua del riu Llobregat, des de Balsareny, fins a la capital del Bages, Manresa. Fou projectada pel mestre d’obres Guillem Catà i es considerada una de les principals obres d’enginyeria hidràulica de l’època medieval.

Actualment té un recorregut de 24.8 km. i un desnivell de només 10 metres. Per fer-ho possible es van haver de construir mines i una trentena d’aqüeductes, alguns dels quals són veritables monuments. Però el major èxit de la sèquia és que, sis segles després de la seva construcció, continua en ple funcionament i subministra tota l’aigua que necessita la ciutat de Manresa i altres poblacions de la comarca del Bages.

Manresa commemora els fets de la construcció de la Sèquia durant tres caps de setmana amb la Festa de la Llum, la Fira medieval de l’Aixada i la Transèquia. Aquesta darrera activitat és un recorregut per tot el tram d’aquesta obra medieval. El diumenge 6 de març, va tenir lloc l’edició 2022 en la que hi participaren unes 2.500 persones.

Hi ha tres punts de sortida: Balsareny, Sallent i Sant Pedor. El recorregut passa quasi bé tota l’estona pel costat de la Sèquia i ofereix una varietat de paisatges molt bells. Val la pena fer-la al menys una vegada!

En aquestes properes imatges podeu veure alguns trams del recorregut així com l’arribada de l’aigua al parc de l’Agulla de Manresa on es recull l’aigua.

Imatge de la vigília entrenant per l’endemà.

Diumenge 6 de març de 2022 fent la Transèquia. Ja s’ha comentat que al llarg del recorregut s’hi troben una trentena d’aqüaductes. Aquí en podeu veure un de ben gran.

Caminant a costat de la Sèquia. Com que el camí és molt estret les sortides es fan esglaonades perquè la gent no s’amuntegui.

Passat Balsareny ens trobem amb un paisatge diferent. S’hi veuen les antigues vies de les vagonetes que portaven el material de la mina i la cinta que el transportava per carregar-lo. Avui, tant la mina de Sallent com la de Cardona, estan en desús. Només funciona la mina de Súria gestionada per israelites.

Seguim fent el recorregut ben a prop de la sèquia i amb el terreny propi de la mina a l’altra banda.

En alguns trams semblava que estàvem en plena tardor.

En altres, la primavera ja treia el cap.

Punt exacte on l’aigua arriba al Parc de l’Agulla en el seu final de recorregut.

En aquest parc s’hi troba un estany artificial amb la funció de garantir l’abastament de l’aigua.

El seu entorn és un magnífic parc i lloc d’esbarjo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: