Aquest any tampoc s’ha pogut fer el Concurs de pessebres que s’organitza en motiu de les festes nadalenques. Sisco Castellà en té acostumats, any rere any, a construir un pessebre en mode diorama i, aquest any, no ha volgut trencar la tradició i també n’ha tingut cura.

Vaig poder veure’l i, com sempre, l’artista em deixà encantada amb la seva obra. Costa molt fotografiar diorames però el d’enguany quedava obert, no hi havia un vidre que el tancava i a més, la part més externa deixava un cert espai en el que s’hi podien introduir les mans per poder fer amb més precisió les fotografies. Tot el fons, amb un bonic paisatge de muntanyes on fins i tot hi vaig comptar tres fonts, va ser impossible de captar. Una llàstima perquè era un fantàstic conjunt.

Apropem-nos per admirar aquest bell pessebre.

La cova, en aquest cas situada en una fusteria, representada per la família i els dos animals, tenia tot el protagonisme.

Des de les obertures es podia veure tot el fons, que deunidó la profonditat que tenia.

Detall de les tres figures principals. Podeu veure el banc de treball d’un fuster.

Per la finestra vèiem com s’apropa una bonica figura que va camí de la casa portant un pollastre de regal.

Desdibuixades les figures del primer pla, el pastor pren protagonisme.

El sostre estava ple de detalls. Tots minúsculs.

A l’esquerra un foc ja consumit, només hi quedaven les brases, donava color a aquest angle.

Una altra figura, que representa algú que ve a adorar l’Infant Jesús, queda retallada a contrallum.

Una llàstima que no pogueu admirar tot el fons, que Sisco sempre treballa amb molt encert i amb molts detalls.