Avui fa quinze dies que teníem el paisatge ben blanc. Millor una nevada que l’espantosa turbinada d’ahir que tants ensurts i perjudicis va donar a molts llocs.
Al menys la neu en va permetre gaudir d’un entorn embellit i, quan va desaparéixer, va deixar-ho tot ben net al anar-se desfent tornant-se aigua.
Recordem amb les properes imatges la blancor escampada arreu amb un gruix que no va fer cap mal.
La Torre del Moro.
La neu ens va mostrar els objectes amb una nova perspectiva.
Quin goig trepitjar neu verge! És el so del silenci.
La neu feia matalassets ben gruixuts damunt les tumbones.
Les temperatures van baixar força, especialment a la nit, i van fer possible veure aquests caramells que feia anys que no contemplavem.
