Barcelona, Girona i Lleida són tres capitals que conec perfectament. No puc dir el mateix de Tarragona ja que, sí que hi havia estat, però fa molts anys i, a més poc recordava.

Suposo que ha fet un gran canvi doncs tota la part històrica, el nucli antic, em va encantar. Els monuments, els carrers i carreons, les places, les façanes…tot plegat convida a passejar i admirar tranquilament la zona.

En aquestes properes imatges podreu veure la catedral que, tot i que per accedir-hi cal pujar unes escales, cosa que li dóna més solemnitat, la seva façana principal no resulta grandiosa. Cal donar la volta a tot el recinte i, aleshores, sì que es descobreixen les autèntiques dimensions d’aquest edifici que vist, des del davant, enganya.

Aquestes edificacions es troben a la part esquerra de la catedral i són ben atractives.

Bonic racó que és un punt de trobada entre els veïns.

La Catedral Basílica Metropolitana de Santa Tecla és d’estil gòtic primerenc.

Va ser inaugurada l’any 1170.

Es va construir en el lloc on hi havia l’antic temple de l’emperador romà August.

Va ser consagrada l’any 1331 sent arquebisbe de Tarragona i Patriarca d’Alexandria l’infant Juan de Aragón.

Està considerada per la seva grandiositat i solidesa la primera catedral de Catalunya.

Va ser una llàstima que amb el tema de la pandèmia no la pugués visitar per dintre. Caldrà tornar-hi perquè els seu interior sembla que és magnífic.

Al voltant de la catedral s’hi troben edificacions que fan goig.

Ja, en el cami de retorn, les places i carrers enamoren.

La plaça de Santiago Rosiñol és d’on surt l’escala d’accés. S’hi poden veure diferents plaques recordant els “castellers”, tan famosos en aquesta terra.

Tocant a l’escala i, sota un tram de porxos, crida l’atenció aquest establiment que ens transporta a altres temps.

Aquest tram de carrer amb porxos té molt encant.

En el proper post seguirem fent un recorregut per la part vella de la ciutat de Tarragona.