Ramon Aldomà va néixer al carrer Santa Maria, número 10, sota l’ombra del campanar. El dia 25 d’octubre va presentar a l’església de Sant Joan Degollat l’exposició: “El Campanar, retrats i paisatges” on aquesta construcció tan representativa de Cervera n’és l’element central i vertebrador. Algunes vegades brilla per si sol i d’altres serveix de pretext per fotografiar diferents racons i paisatges que li són propers així com activitats culturals que es duen a terme a la ciutat.
Així doncs, si el campanar esdevé un dels principals emblemes de Cervera, no és estrany que es converteixi, també, en un element de creció artística per part de la fotografia. El campanar respira art i la fotografia es posa al seu servei.
En aquest primer post dedicat a aquesta exposició podreu veure com va anar la inauguració.
Amb el refrigeri ja a punt, amb la xocolata que porta el símbol de Cervera Capital de la Cultura Catalana i altres menges de bon tastar, podeu veure diferents aspectes de l’espai expositiu.
Parets amb un bonic to fan de fons a algunes fotografies que s’hi combinen d’allò tan bé. Altres, tenen com a suport pedres centenàries…
En aquesta imatge espia un dels dos elements que servien com a suport de 32 fotografies. Es va emprar un recurs molt encertat que s’expliacarà en el proper post.
Associeu aquest octogon amb l’essència de l’exposició?
Els plafons en acabat platejat formaven part d’un altre recurs i funcionava com a expositor.
D’octògons n’hi havia dos, cosa que va permetre que fossin el suport de 64 fotografies.
La gent anava arribant per l’acte d’inauguració i començava a omplir la sala tot i descobrint les magnífiques fotografies en les que el Campanar de Cervera n’era el protagonista.
Ramon Aldomà encetà els parlaments. Entre altres coses va explicar que aquest projecte de fotografiar el campanar el va començar quan va fer la primera exposició a la Cafeteria el Campanar. Amb aquelles fotografies se’n va editar un calendari. Al cap de dos anys ja tenia material nou i es va editar un segon calendari. Des d’aleshores ha anat seguint fotografiant l’element més significatiu de Cervera i ara, en motiu de la capitalitat de la ciutat, va presentar aquest projecte que ha dut a terme amb il·lusió, entusiame i continuïtat. Ha resultat un treball excel·lent, de molta qualitat artística i visualment molt atractiu.
Marta Aldomà, filla de Ramon, va explicar els diferents apartats emprats en el disseny museístic de l’exposició.
També va tenir cura d’explicar el significat dels números amb que estaven marcades les fotografies. Tothom qui vulgui pot omplir una butlleta amb el nombre de la fotografia que més li ha agrat. Quan l’exposició es tanqui, faran el sorteig de manera que a dues persones de les que han participat en aquesta proposta se’ls hi regalarà la fotografia que hagin triat. Una bona idea que permetrà saber les imatges que han agradat més.
Max Turull, historiador, va tenir cura de les explicacions històriques sobre el Campanar de Cervera.
Xavi Hidalgo, amb la seva magnífica veu, va recitar tres poemes vinculats al campanar. D’un d’ells n’era autor Ramon Turull, l’altre el va escriure Isabel Valverde i el tercer era anònim.
L’avi Boquet, des d’un lloc privilegiat, va seguir amb interés l’acte.
Emoció, alegria, orgull, empatia…
En el proper post podreu admirar els diferents recursos expositius i el resultat final d’aquesta exposició.