Feia molt temps que no em deixava caure per Andorra. El patir les cues eternes en temporada d’esquí va provocar un allunyament d’aquest petit país. En retornar-hi a passar uns dies em vaig adonar de la quantitat de millores amb que compta.

Em va cridar molt l’atenció tot el canvi fet al voltant de l’edifici del Comú, un edifici que llueix un potent disseny: les parets de la façana fetes amb pedres engabiades dins un reixat, com de corral, són genials.

El que crida l’atenció és l’embelliment que gira al voltant d’una potent instal·lació amb escultures de Jaume Plensa. Són les figures de 7 poetes, ja que són 7 les parroquies d’Andorra. Les figures d’aquest grup d’homes que s’agafen els braços i les cames asseguts a l’estil oriental, es destaquen enlairades damunt d’uns alts suports d’acer que fan uns 10 metres d’alçada.

Sense cap dubte aquesta obra de Jaume Plensa s’ha convertit en un nou reclam per visitar aquest petit país.

De nit, el conjunt resulta sorprenent i molt vistós ja que aquestes figures es veuen totes il·luminades amb colors potents que, a més, van canviant. Tot un encert que resulta molt atractiu a nivell visual.

L’objectiu de Plensa es compleix plenament en aquesta obra: és la seva obsessió per reintroduir la bellesa en el dia a dia de la gent.

En aquesta imatge es veu perfectament el detall de les parets realitzades amb pedres engabiades.

Bonica zona amb el pont, en primer pla, molt ben ajardinat i un efecte òptic especial: aquest edifici de la dreta no és real, es tracta d‘una pintura.

Per cert molt ben feta!

Un altre espai que forma part d’aquest nou conjunt cosntruït al voltant del Comú.

El riu protagonitza aquest espai que s’obre a una gran plaça i, que de nit, resulta especialment atractiva.

L’encant d’alguns restaurants, de nit, queda ben visible en aquesta imatge.

Semblava impensable trobar un lloc de restauració amb aquest aire bohochic més propi d’altres indrets. Però aquest és ben real i molt bonic. A més d’aquesta sala tan ben decorada, comptava amb una carpa molt ben il·luminada. Un lloc que resultava un encant per sopar-hi.

A Andorra el paisatge i la natura sumen. Resulta una bona excursió enfilar-se fins a Canillo.

Un trajecte molt transitat durant l’hivern pels esquiadors.

A l’estiu també resulta una bona excursió arribar-hi, especialment si es porten infants, ja que hi ha un centre d’atraccions, el Mon(t) Màgic, molt adequat per ells.

Fins i tot l’espai compta amb un llac per poder-hi navegar alhora que es gaudeix amb la natura i el paisatge.