Aquest passat dissabte al carrer Major s’anunciava una activitat que va quedar molt deslluïda per la pluja. A més de poder veure els espais que es podien llogar per la possible instal·lació de negocis s’havia fet una crida amb el nom de “Buida les golfes”.

Tothom que volia podia adreçar-se a la Paeria per tal de comunicar que necessitaven un lloc per poder fer la paradeta i vendre qualsevol cosa que no necessitessin, que els hi fes nosa o que, amuntegada a les golfes, es volgués treure per fer lloc.

Em va semblar una iniciativa fantàstica i, alguns dels venedors/res, crec que van tenir molt èxit tot i la poca afluència de gent.

Cal tenir-ho en compte per properes edicions ja que fer-se amb algunes coses ben boniques, útils, decoratives o pràctiques a un preu molt baix és una bona oportunitat.

Les Band Tokades van animar, amb la seva alegria i música de percusió, el recorregut pels diferents establiments.

Un model escapat d’una revista de moda.

Una de les parades que oferia objectes decoratius i d’il·luminació.

Un bonic mural embelleix aquest racó.

En aquest espai venien petits objectes de plata…

… i altres de més voluminosos com aquest sofà.

A l’esquerra es veuen alguns dels objectes que es poden comprar a la botiga d‘Antiquaris. Si no heu visitat aquest vast espai i el seu celler passeu-hi a fer una ullada. tenen moltíssim material i coses molt boniques.

Els propietaris del forn de pa “La Canaleta” havien convidat un dels repsonsables de “La Garbiana” que explicava com realitzen la producció des de aquest espai de tarroja.

Més parades, en aquest cas una dedicada al món infantil.

Compartia espai amb altres peces decoratives i unes sabates d’esport de segona mà.

La pastisseria Puig que fa poc va tancar les seves portes tenia a la venda material del que habitualment feien servir en el treballador. A l’aparador n’hi havia una mostra…

… i a l’interior, on abans s’exposaven els pastissos, hi havia la resta.

La tentació de fer-se amb algun record d’aquesta enyorada botiga era forta. Alguns pots de caramels i alguns motlles  d’alumini ja són a casa.

El plat fort eren les neveres. Això ja són figues d’un altre paner perquè, col·locar-les en un domicili particular, ha de resultar molt complicat.

En fi, tot plegat va resultar ben interessant i, si hagués fet un dia de sol, segur que hauria estat més sovintejat i a la gent els hi hauria agradat, s’haurien firat i potser s‘haurien animat a buidar les seves golfes en una propera edició.