Marroc és un país que té molts atractius i que conec força bé en haver-lo visitat diferents vegades. Quasi bé sempre arribant-hi amb avió. Fa pocs dies, però, vaig creuar l’estret amb el barco i el cotxe, de manera que l’entrada va ser diferent.

La percepció que es té és de que les coses, especialment les carreteres, han millorat molt. Una magnífica autovia et permet arribar molt ràpid fins a Tetuan. Una ciutat que es mostra radiant. Com acabada de construir. Amb la blancor impecable de les seves edificacions i les extensions de gespa, verda i fresca, que sembla que es transiti per Anglaterra.

Xauen, Chauen o Chefchauen, se la coneix amb aquests tres noms, està força a prop de Tetuan. El paisatge, dominat per les muntanyes del Rif, és molt maco. La carretera, però, ja no pinta gens de bé. És l’única ruta que conecta Tetuan amb Fez, que és una ciutat amb dos milions d’habitants, però el recorregut és lent i molt pesat

A Xauen, que és força a prop de Tetuan, s’hi arriba amb poc temps. Arraïmat a la muntaya al poble ja hi destaquen moltes pinzellades de blau que, després, en visitar la medina, sorprenen per la seva bellesa.

El petit nucli de població inicial es va edificar com a kasbah (fortalesa) l’any 1471 per combatre els invasors portuguesos que anaven conquerint el nord del Marroc. Al 1920 els espanyols es van fer amb el domini d’aquesta ciutat i d’altres del nord del Marroc, com Ceuta i Melilla, que encara no han retornat. Xauen va tornar a ser marroquí al 1956 després de la independència d’aquest país.

En aquestes properes imatges podreu veure com de bonic és aquest indret. La ciutat s’enfila muntanya amunt i transitar per la medina vol dir pujar i baixar.

Els vius i els morts s’agermanen visualment en aquesta imatge en la que s’hi veuen tres tomben que mostren una clara diferència econòmica dels seus propietaris.

En arribar a la part alta del poble, per accedir a la medina cal baixar unes escales que et porten als safarejos públics. Renten amb l’aigua d’un doll que hi ha ha. Fixeu-vos que han aprofitat per fer un bar en aquest espai de manera que l’aigua banya els peus dels que estan asseguts a les cadires. Una enginyiosa manera de refrescar-se que aquí la calor apreta.

La majoria de gent que circula pels carrers de la medina són de la ciutat o dels seus voltants.

Conéixer aquesta medina cap a la tarda, a l’hora que el sol comença a baixar, resulta un recorregut màgic. La medina de Chauen no es pot comparar amb cap altra medina i n’he visitat unes quantes!

Aquestes properes fotografies mostren diferents racons de la medina però estan fetes al matí per tal de captar millor la llum.