Als símbols del país que cada any es poden veure en la Diada de l’11 de setembre enguany s’hi van afegir els que recordaven les persones que estan a la presó i les que són a l’exili així com també la proposta d’assolir la República i el record de l’1 d’octubre.

La senyera, presideix els edificis que celebren la Diada.

Les estelades, sempre multitudinàries.

Els records envers l’1 d’octubre.

Recordant Pau Casals.

Presos i preses.

Denuncia en castellà.

Els voluntaris i voluntàries sempre seran nostres.

Els símbols es llueixen en tota classe de peces.

 

Des del meu punt de vista el que va succeir a les 17.14 va ser un dels moments més emotius i impactants de totes les Diades que s’han celebrat. El fet de que el silenci fos absolut i d’estar cap al final de la manifestació va permetre viure amb plenitud l’onada. Des de molt lluny s’escoltava una remor que anava pujant d’intensitat. La cridòria creixia i, en el moment d’arribar al punt en el que una es trobava, de sobte, tota la quietud es transformava en un crit imponent i en un bosc d’estelades i de braços que s’enlairaven. És difícil explicar-ho però viure-ho va ser una experiència inoblidable. 

Un tsunami s’hi deu assemblar, pel que fa als sons abans de l’arribada. Aquí però l’esclat va ser de joia!!!