una mica de tot arreu

11 setembre 2018. A l’escola no, però a casa, adoctrinats del tot (1)

El blog unamicadetotarreu, un any més, informa sobre l’11 de setembre. Ho fa d’una manera totalment objectiva donant fe del que va ser la realitat d’aquesta jornada que va superar les previsions i les emocions de les anteriors, de les que s’ha informat puntualment cada any.

Ha quedat ben demostrat que l’escola catalana no es dedica a adoctrinar ningú. Hi ha molta feina per fer a nivell acadèmic i d’altres àmbits i no hi cap objectiu per anar més enllà de l’ensenyament i el fer millors persones.

La família ja és un altre tema. En aquest àmbit l’adoctrinament pel que fa a l’independentisme, i obviament en altres coses, és total.

Aquesta família podria ser l’exemple més freqüent a Catalunya: gent independentista, assenyada, tranquila, convivint plegats en el lleure i en el deure. Els pares transmeten als fills els seus valors, la seva manera de pensar i de viure, la convivència i el camí per fer les coses ben fetes des de la pau, el diàleg i la protesta sense violència.

Aquest és el model de país que volen i hi lluitaran sense defalliment per aconseguir-lo.

O bé aquesta altra, en que la nena sembla dolguda pel que significa la imatge que mostra.

La família és qui adoctrina, no l’escola!

Aquest post està dedicat als més petits i dóna fe de com l’adoctrinament, fet des de casa, és una realitat més que evident. A l’esquerra podem veure una jove embarassada. La vida que porta dins ja es veu per quin camí anirà. A la dreta, un infant ja ben crescut, ja del tot conciensciat amb el problema del seu país, dialoga amb la seva mare.

Petitó o petitona, ara als braços dels seus, ja porta al cotxet el signe d’identitat.

Espiant, tot i descobrint un món que mai li serà aliè.

És un nadó i ja participa a la moguda colectiva.

Una mica més crescut bocabadat davant el que veu.

Tot el que digui el papa és el que cal creure.

I el que diu la mama, també.

Com una baldufa girant al voltant dels que volen el millor per ella.

Ben agafat de la mà que, si em perdo, amb tanta gent m’espantaria molt!

 

Groc i vermell és el nostre color!

El cavaller Sant Jordi.

I si fos meva aquesta màquina?

Tieso com una espelma, fent llum amb l’estrella.

Amics per sempre.

Quan apreta la son, el cotxet del bebé és un bon recer.

Superwoman.

Pensant…

Agafant posicions per veure i viure  l’onada.

Com han d’interioritzar els d’aquesta edat que hi hagi gent inocent a la presó?

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: