BiniBeca vell s’anuncia com un poblet de pescadors i té un encant increïble. Es troba al dud-est de l’illa de Menorca.

Va ser edificat l’any 1972 i enamora pels seus carrers estrets, per les cases totalment emblanquinades i pel mils detalls que s’hi troben en la construcció. És un lloc de postal.

No és de cap manera un parc temàtic ja que als habitatges hi viu gent d’una manera habitual. És per això que, en visitar-lo, es demana silenci per no molestar.

Està situat a 5 quilòmetres de la capital de l’illa, Maó, i les carreteres d’accés són comarcals.

Seguint l’aqrquitectura menorquina també presenta les teulades amb un acabat blanc lluminós. El contrast amb el blau del mar, ja hi és a la seva riba, el fa enlluernador.

Amb aquesta blancor hi contrasten també elements funcionals com són les portes i les baqranes.

Les plantes s’arrapen a les parets posant-hi un contrapunt de color.

Hi ha un petit campanar però sense església ja que aquest espai de pregària queda reduït a una sala coberta.

 

És aquesta senzilla sala que, presidida per una creu, està a sota del campanar.

Els fanals, en negre, hi contrasten i embelleixen alhora que, a la nit, són els que il·luminen els carrers.

Els detalls sorprenents de les teulades enamoren. Fixeu-vos en aquesta rampa de teules que sembla un tobogan.

Els carrers interiors són passatges estrets amb arcades que sumen més bellesa al conjunt.

 

Moltes baranes son fetes d’obra i cobertes totalment de blanc.

Les teules embelleixen molts racons, sempre en blanc total.

Les xemeneies són un dels elements funcionals més atractius. D’un simplicitat total estan acabades amb quatre teules i un petit barretet per evitar l’entrada d’elements estranys a l’interior de l’habitatge.

En aquestes properes imatges podeu admirar petits detalls. Senzills i molt bonics, se’n troben arreu.