Quan un fa un reportatge fotogràfic ententa captar l’esència de les coses. El que és més rellevant. i, per decomptat, mostrar autenticitat.

Es queda sorprés que després altres mitjans facin manifestacions que no corresponen a la realitat. Que vulguin treure on més aviat s’hi sumava. que vulguin donar protagonisme a eixalabrats quan, en anar a la recerca de la gent, no en trobes ni un.

En fi, quan s’informa cal fer-ho amb rigor i cenyint-se sempre a la realitat i la realitat és el que mostren les imatges, el que s’ha captat en el moment dels fets, els instants, els moments, els gests, les mirades… tot plegat fa que es pugui creure en el que s’explica i en el que es veu.

Aquí teniu una dosi de realitat.

Grups familiars.

Colles d’amics.

A la plaça de la Catedral hi havia la Fira del Llibre. Van ser moltes les persones que abans d’anar a la manifestació hi van fer un volt. Les novetats editorials eren una bona atracció per les lectores i lectors de totes les edats.

No va faltar qui hi anava amb cadira de rodes per dificultats amb la mobilitat i qui, 9 portava una cadira ja perquè l’espera dempeus costava d’entomar a la gent d’una certa edat.

Com heu pogut veure la tranquilitat, la bonhomia, el bon humor, la cultura, la unió, l’amistat i la família eren les característiques comuns a tots els trams.