El Dijous Gras s’ha convertit en una nit festiva ja molt consolidada i en un dels actes més rellevants a nivell local de la festa de l’Aquelarre.

Al llarg de l’any i, en diferents moments, es posen a la venda les carretilles que s’han de cremar aquesta nit. Són unes carritilles molt especials ja que, cadascuna d’elles, porta el nom de la persona que les ha pagat.

Cap a l’hora baixa el centre de Cervera s’omple de desenes i desenes de joves i homes vestit de cap a peus de color blanc. Es preparen per anar a sopar i,després, a l’inici de la festa i amb el crit de “No passaran”, fer el possible perquè les dones i noies no avancin en el seu camí cap a la plaça del Fossar. En aquesta plaça s’hi fa el ball.

Així mateix en aquest Dijous Gras es recorda, any rere any, la figura del General, Fabià Pont. La seva imatge des d’un un poster gegantí  presideix l’acollidora plaça del Fossar. La barra d’aquesta nit va a càrrec de l’Associació Seny Major.

 

Sempre, darrera l’escenari, una gran estelada dóna a entendre el tarannà de la gent que hi participa. La Laia espera que l’Amadeu Pipó encengui els focus que il·luminen l’estelada.

Ja fa un parell d’anys que els homes s’apleguen per sopar als patis de la Universitat i ,les dones, ho segueixen fent en diferents establiments de restauració de Cervera.

Un cop acabat l’àpat, elles es posen en marxa. Les Bandtokades arriben a la plaça Sant Miquel des del carrer Combat, un altre grup baixa des de la plaça Universitat i un tercer s’hi afegeix des del carrer Canceller Dou. Els homes se’ls hi van posant endavant per no deixar-les passar però elles van empenyent i avançant.

En arribar a la plaça Santa Anna, els Carranquers s’hi afegeixen  i, en arribar al carreró de Sabaters, hi entren. El correfoc que té lloc dins el carreró i que té el seu punt àlgid a la cruïlla amb Buidasachs resulta un dels més bonics que es fan durant l’Aquelarre.

També és de destacar l’ambientació de tot un seguit de balcons del carrer Major. En passar-hi tota la generació, les bruixes que s’hi troben, llencen sense parar paperets  que omplen el cel de volves de paper de tots colors i que fan molt bonic.

Tot plegat fa que aquesta nit sigui una de les més màgiques de l’Aquelarre.

En aquestes imatges de Jordi Prat, fotògraf, que ha fet un reportatge perfecte de tot l’Aquelarre, podeu veure com va anar la cosa.

 

Es veia algú completament protegit pel foc i amb la càmera a la mà per tal de posar-se dins el correfoc i fer fotografies. Suposo que es tractava d’aquests fotògrafs. El resultat ha sigut magnífic.

En poso dues per tal de que llegiu el contacte per si voleu veure la resta. Són totes molt bones!