una mica de tot arreu

La presó natural del Capolatell a la serra de Busa

Quan es puja fins a la serra de Busa es té una bona sorpresa en trobar-hi un pla grandíssim. És l’anomenat pla de Busa. Hi ha una masia ben gran i tot un seguit de conreus. Fins i tot s’hi troba una petita església dedicada a Sant Cristòfor.

S’hi troben extensos camps de flors que, en temps de primavera, fan que la caminada per aquesta  zona sigui molt agraïda.

Cal seguir fent camí quan l’objectiu final és anar a visitar la famosa presó de Busa.

Quantitat de flors de diferents formes i colors alegren el camí.

En arribar-hi aquest cartell informa del seu nom.

La presó que es troba a la serra de Busa està situada a l’extrem d’aquesta formació muntanyosa i rep el nom de presó del Capolatell.

Només s’hi pot accedir per mitjà d’un pont de ferro que està a 109 metres d’alçada.

És una presó natural perquè tot aquest espai està rodejat de penya-segats. Podríem dir que és una illa de roca montserratina rodejada d’alçades esfereïdores.

No hi havia manera possible d’escapar-se d’aquesta illa.

Aquestes parets, altíssimes, cosa que és difícil apreciar a les imatges, foragiten qualsevol desig de fuga. Escapar-se d’aquí, tal com he dit abans, és del tot imposible. A baix, al fons es veu la vall de Lord iamb l’embassament de la Llosa de Cavall.

La panoràmica que es veu des d’aquí és fantàstica: la serra d’Encija, el Cadí, el Pedraforca, el Port del Comte, els nuclis de Sant Llorenç de Morunys i Guixers, el Santuari de Lord i la presa de la Llosa de Cavall.

Aquesta presó natural es va fer servir durant el temps de la guerra contra el francès. Per tant, els presoners que la van patir eren soldats napoleònics.

La història explica que molts d’ells van optar pel suïcidi ja que les condicions de vida, especialment pel que fa a l’hivern, eren extremadament dures. Desesperats de gana i de fred, la tradició explica, que es llençaven al buit amb el crit de: “Mourir a Busa i resurgir a Paris”.

Aquesta fotografia està feta al punt que sobresurt més del Capolatell i que té una alçada de 1311 metres.

No hi ha restes d’edificacions, per tant, sembla que els llocs on s’arreceraven eren construccions de fusta de poca volada que han desaparegut.

Aquesta excursió és del tot recomanable ja que no presenta cap dificultat important i permet gaudir d’un paisatge espectacular.

L’acual pont de ferro. Sempre cal anar amb roba una mica consistent ja que, a la muntanya, els canvis de temps són ràpids i el vent, sovint, demana una caputxa.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: