El dissabte a la tarda tothom qui volia ja podia anar a recollir les acreditacions al Paranimf de la Universitat. El diumenge, a primera hora, el servei seguia obert.

Les set del matí era l’hora de sortida. Els i les marxistes ja estaven preparats mirant de cara al renovat carrer General Güell, que és la via per la que es va iniciar la Marxa. Ja començava a clarejar i semblava que seria un dia bo. El dissabte va fer molta calor i el diumenge van anunciar un canvi de temps.

Al Paranimf de la Universitat ja només hi quedaven uns quants voluntaris que anaven recollint tot el material. Cesc Suau despenja els llistats on hi ha el nom dels 2000 inscrits.

Algú encara arribava amb retard.

L’Aranyó és un punt important de parada on els marxistes aprofiten per esmorzar ja que allí hi troben una variada selecció de menjar i de beure.

El poble té un castell i, des d’aquí, es veu perfectament el de Montcortés. Una terra que va ser fronterera durant molt temps en la lluita contra els serraïms havia d’estar ben fortificada i, aquest reguitzell de castells, dóna fe d’aquella època.

Els que fan la marxa corrent van passant els primers.

La resta va arribant al seu ritme sota la mirada d’uns quants voluntaris que contemplen l’escampall de colors que s’enfila pels corriols de camí cap a l’Aranyó.

L’organització de la Marxa dels Castells és impecable. Els serveis d’emergència hi són presents en tot el recorregut.

Un cop han tombat a la dreta ja troben les taules preparades per esmorzar.

Es van poder veure uns quants gossos que van fer la Marxa.

Agafant forces pel camí, que encara queda molt.

Gent de Cervera i rodalies.

Les voluntàries i voluntaris.

Fins i tot hi havia un punt de servei pels celíacs.

La Segarra en aquest temps fa molt goig ja que a la verdor dels camps s’hi afegeix la florida dels ametllers.

La polícia i els bombers regulaven el pas dels marxistes fent esperar els vehicles. en aquest cas un gran camió contempla com passa la gent.

Molts i moltes portaven els bastons per ajudar a caminar amb ritme. En aquest cas sembla que encara no en feien ús.

Endavant que el camí és llarg!!!!!

Tanco aquest post amb la imatge d’aquests marxistes tan ben acompanyats.